Opinió

Tribuna

Reiniciem

“Caldrà que la generositat permeti caminar sota un paraigua que té
la més curta data
de caducitat de tots els protagonistes

He assis­tit a la pri­mera sessió oberta de Rei­ni­cia que té la volun­tat de faci­li­tar les eines perquè es pro­du­eixi des de la soci­e­tat civil un procés cons­ti­tu­ent de la màxima ampli­tud. Crec que hem arri­bat a un altre replà dels que ens hem anat tro­bant en els dar­rers 10 anys. Després d'haver pujat impor­tants trams de l'escala cap a la lli­ber­tat, ara, hi ha uns certs dub­tes de com abor­dar el tram següent. Un cop ha que­dat palès que hi ha una majo­ria política i social a favor de la inde­pendència, però que encara cal­dria obte­nir més con­sens, el pròxim repte és asso­lir la màxima par­ti­ci­pació popu­lar en l'ela­bo­ració de les pro­pos­tes per a un nou país que han de cul­mi­nar en un ple­bis­cit sobre el text cons­ti­tu­ci­o­nal.

Davant d'aquest repte són com­pren­si­bles les dubi­ta­ci­ons de les orga­nit­za­ci­ons soci­als i polítiques que fins ara han arros­se­gat el pes del com­bat per l'auto­de­ter­mi­nació, sobre els ris­cos d'un pas enrere o els ris­cos de pas­sos enda­vant estèrils. En qual­se­vol cas, si hi ha una diagnosi majo­ritària­ment com­par­tida per les orga­nit­za­ci­ons a favor de la inde­pendència, és que cal­dria comp­tar, en aquesta fase, amb la mino­ria inde­pen­den­tista que va que­dar sub­su­mida en altres opci­ons fede­rals, i també aque­lla franja impor­tant, a l'entorn del 30% d'elec­tors, que es mani­festa en les enques­tes contrària a la inde­pendència però favo­ra­ble a l'exer­cici de l'auto­de­ter­mi­nació.

Arri­bats a aquest punt de la diagnosi, les enti­tats que van començar el seu camí en la case­lla del dret a deci­dir però ja han pas­sat pan­ta­lla cap a l'Estat propi, ara no estan ben posi­ci­o­na­des per impul­sar en soli­tari el debat cons­ti­tu­ent més inclu­siu. En canvi tenen una acu­mu­lació de for­ces mili­tants clau per acti­var i dina­mit­zar els pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius a tot el ter­ri­tori. És aquí on el paper de Rei­ni­cia pot ser deter­mi­nant. Un parai­gua tran­si­tori per aixo­plu­gar en aquest camí fins al referèndum de rati­fi­cació cons­ti­tu­ci­o­nal inde­pen­den­tis­tes decla­rats (DiL, ERC, CUP, ANC, AMI, Òmnium) però també totes les enti­tats del Pacte pel Dret a Deci­dir que inclo­uen els sin­di­cats i les patro­nals, i també els seg­ments polítics fede­ra­lis­tes par­ti­da­ris del referèndum a l'entorn de la força emer­gent de Podem o Bar­ce­lona en Comú.

Ara, caldrà aban­do­nar el fred de peus dels uns i caldrà aban­do­nar les ànsies l'hege­mo­nisme exprés dels altres i que, un cop més, la gene­ro­si­tat per­meti cami­nar sota un parai­gua que té la més curta data de cadu­ci­tat de tots els pro­ta­go­nis­tes. Sabent que els par­tits, refun­dats o no, tenen vocació de per­vivència. Sabent que una enti­tat com Òmnium, un cop esti­guem a la República Cata­lana con­ti­nuarà tenint al davant una tasca ingent de foment de la cul­tura i llen­gua cata­la­nes. I sabent que fins i tot a l'ANC l'espe­ren, més enllà dels mesos cons­ti­tu­ents, impor­tants tas­ques de suport, de resistència als embats de l'Estat fins a la con­so­li­dació defi­ni­tiva de la nova República, que no serà cosa de mesos, pre­ci­sa­ment.

Men­tres­tant, el Govern ha de donar senyals que més enllà de l'horitzó cons­ti­tu­ent és capaç de mar­car línies que afec­tin posi­ti­va­ment la quo­ti­di­a­ni­tat de la gent. Mos­trar pedagògica­ment les limi­ta­ci­ons impo­sa­des per l'estat, però alhora obrir-hi el diàleg perquè es com­plei­xin les seves obli­ga­ci­ons. I també trans­pa­ren­tar i revi­sar aquells errors de gestió come­sos per ante­ri­ors governs de Cata­lu­nya, hagin estan pro­ta­go­nit­zats per Esquerra o per CiU.

El pano­rama espa­nyol tan enre­ves­sat deixa, però, constància de qua­tre coses. U. A Espa­nya els par­tits del règim només es posen d'acord a opo­sar-se al referèndum de Cata­lu­nya. Dos. Para­do­xal­ment, sense Cata­lu­nya, el Congrés dels Dipu­tats és ingo­ver­na­ble des de l'alter­nança. Tres. L'única força que aposta pel referèndum i un canvi de règim (encara que amb un pro­grama econòmic i social un pèl naïf) està ban­de­jada com l'inde­pen­den­tisme. Qua­tre. Amb elec­ci­ons o sense, i amb un parell de pas­sos endar­rere de Rajoy i Sánchez, es pre­fi­gura com a única sor­tida una gran coa­lició de facto que demos­trarà la invi­a­bi­li­tat d'una sor­tida democràtica pac­tada a escala esta­tal.

El des­go­vern actual d'Espa­nya, amb una monar­quia sota sos­pita de cor­rupció amb les dar­re­res infor­ma­ci­ons tocant el Rei, i amb un pos­si­ble futur govern a la defen­siva, sense pro­pos­tes de refor­mes seri­o­ses, pro­pi­cia el descrèdit inter­na­ci­o­nal de l'Estat. I el xan­tatge finan­cer sobre Cata­lu­nya i les auto­no­mies per espol­sar-se de forma infan­til la res­pon­sa­bi­li­tat del deute, retorna com un bume­rang a Madrid, rema­tant la seva mala imatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.