Sobre el català

Fa uns dies aquest diari publicava que el nombre de persones inscrites per aprendre català als cursos del Centre de Normalització Lingüística a les comarques gironines s'ha reduït a més de la meitat des de l'any 2010. Dels gairebé 16.000 a poc més de 7.000. No cal deixar-se portar pel pessimisme si tenim en compte que entre les causes n'hi ha una que ens dóna un bri d'esperança. I és que ara els fills de les famílies estrangeres ja han après, gràcies a la immersió lingüística, el català a l'escola. De manera que ja no els cal aprendre la llengua pròpia del nostre país a través de canals extraescolars. També es podria interpretar amb una mirada optimista el fet que el col·lectiu d'alumnes més nombrós és el que té el castellà com a llengua materna. I això és positiu perquè veuen la necessitat d'aprendre el català. El problema és que en molts casos ho fan per pur interès. O sigui, per poder trobar feina. A més, quan aquestes persones s'adonen que poden fer una vida normal només amb el castellà, ja no veuen la necessitat de continuar aprenent català. I aquesta és la qüestió. Perquè no es tracta d'un tema de necessitat, sinó que el català és la llengua pròpia del nostre país. I fins que no aconseguim fer entendre això, sempre hi haurà una part dels ciutadans del nostre país que continuaran pensant que per què s'han de molestar a aprendre, i no diguem parlar, un idioma si amb el seu, el castellà, ja els va prou bé. Evidentment no hi ajuden fets com el de fa pocs dies, quan el TSJC es va manifestar en contra de la recomanació que els funcionaris facin servir prioritàriament el català. Per exemple, es manifesta en contra de la recomanació del fet que el funcionari continuï parlant en català encara que el ciutadà s'hi dirigeixi en castellà. Doncs mira per on que el fet de canviar d'idioma és un dels principals errors que no hauríem de cometre mai. Sempre que sapiguem amb certesa que la persona que tenim davant ens entén. L'educació, per sobre de tot. Només faltaria. Però, per què he de canviar jo d'idioma quan la persona amb qui parlo a casa meva es dirigeix a mi en castellà? No és més normal que qui s'adapti i canviï sigui l'altra? L'ús de la nostra llengua ha de fluir amb naturalitat, i canviar donant per fet que no ens entenen, quan ens entenen, no és natural. I continuar parlant en català no és falta d'educació, com poden pensar moltes persones.