Vergonya

En relació amb l'acord de la UE amb Turquia perquè aquest país, a canvi de rebre més de tres milions d'euros i que els seus ciutadans tinguin un visat amb el qual puguin circular per territori europeu, aculli aquelles persones que, fugint de la guerra, la repressió o la misèria, seran expulsades d'Europa, Donald Tusk, president del Consell Europeu, ha afirmat: “Hem aconseguit un gran guany.” Vergonya. Com també és vergonyós que Angela Merkel, que havia sorprès en mostrar la disposició perquè Alemanya donés asil als refugiats sirians, hagi declarat: “Hem fet un gran pas en tornar a aconseguir que l'asil es decideixi al lloc d'arribada i el refugiat no esculli on vol anar.” Fa vergonya ser europeu i tenir uns governants capaços d'aquesta mena d'acord. Què és Europa quan ni tan sols és capaç de reconèixer el dret d'asil en el cas de les persones que han fugit del seu país perquè pateixen una persecució política? Malauradament, però, no ens ha d'estranyar. És la mateixa Europa on fa temps que emergeix la xenofòbia, s'escampa la insolidaritat o la indiferència amb el sofriment humà i hi ha centres d'internament d'estrangers que així són confinats i controlats en unes condicions deplorables.

L'acord encara no està signat (està previst que es faci d'aquí a tres o quatre dies) i, a l'estat en què continuem habitant, circula una petició de signatures perquè el govern espanyol no arribi a signar-lo. Tanmateix, què se n'ha d'esperar, d'un govern que no ha fet res per acollir refugiats? La petició és una iniciativa semblant a la que es fa en altres països europeus amb governs amb una actitud també semblant a la de l'espanyol. Però no s'hi val l'escepticisme, la resignació o la impotència. S'ha de fer alguna cosa i crec que no n'hi ha prou a signar per no sentir vergonya.