Els darrers baluards

Els casos encadenats de finançament il·legal atribuït presumptament –he, he– als partits polítics que han tocat poder a mans plenes, alguns sindicats i fins i tot les associacions més inofensives de cosinetes de la caritat han escampat l'alarma. Una alarma que ha arribat també, no cal dir-ho, als qui financen aquesta i altres bromes. És a dir, als pagans. Cada vegada més la veu popular reclama que no paguin els plats bruts només els qui hi mengen sinó també els qui els omplen. I cada vegada més els jutges actuen en conseqüència i escampen la responsabilitat. Al remat, el món de les fundacions n'ha quedat ben tocat. La paraula i el concepte esmussen. I això vol dir que paguen justos per pecadors. Perquè, de fundacions, n'hi ha de tot pèl. La riuada ha arribat fins a les més potents. Corre la brama que enguany la FAES, Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials, identificada amb el sector més aspre del PP i que presideix el més aspre encara Aznar, té problemes de supervivència. Els finançadors privats s'han arronsat i cada vegada més depèn de l'ampla administració pública. Concretament, dels ministeris de Cultura i Afers Exteriors. Això vol dir problemes, perquè és obvi que Mariano Rajoy no pagarà amb gust les cavalcades de José María Aznar. Els darrers baluards tremolen. Encara els passa poc, diran els més informats i crítics. D'acord. Que ho pagui la FAES. Però, atenció, no són els únics. Al final les úniques fundacions que aguantaran seran les americanes. I encara gràcies.