El Congrés es diverteix

El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del febrer afirma que l'atur i la corrupció són els problemes que més preocupen els espanyols. La independència de Catalunya, en canvi, només preocupa poc més de l'1%. Sembla que els polítics fan molt de cas d'aquest baròmetre i d'altres enquestes molt menys solvents, que fan les delícies de les tertúlies.

Si això és així, a què s'hauria d'haver dedicat el primer ple ordinari d'aquesta atípica legislatura al Congrés dels Diputats? A l'atur? A la corrupció que esquitxa tants partits? Resposta equivocada! El primer ple es va dedicar a la unitat d'Espanya, aquest concepte tan gasós que els autoanomenats partits constitucionalistes no s'hi van posar d'acord. Ara resultarà que hi ha més d'una unitat d'Espanya! El PP imposava en la seva proposició no de llei el rebuig a la celebració d'un referèndum a Catalunya, i el PSOE s'hi va abstenir perquè el PP no va acceptar una esmena que, a més, defensava una reforma de la Constitució. I el PP no va avalar una altra proposta de Ciutadans perquè sí que acceptava la proposta de reforma del PSOE. Embolica, que fa fort.

Ara, el més notable va ser els arguments continguts en les iniciatives i els que van exposar alguns dels diputats. Sí, perquè sembla que el Parlament que va sortir de les urnes a Catalunya és antidemocràtic i s'aproxima al totalitarisme. I que al nostre país hi ha catalans de primera i catalans de segona.

La diputada popular Dolors Montserrat va afirmar que la solució de l'embolic català és més democràcia. Perfecte: hi ha poques coses més democràtiques que un referèndum, oi?

Ara, el que no té per on agafar-se és el que va dir la mateixa diputada sobre que a Catalunya es volien aixecar fronteres. Primer: les fronteres les aixecaria Espanya, perquè a Catalunya no tenim cap ganes de fer-ho. I segon: les tanques que hi ha a Ceuta i Melilla contra la qual s'estavellen milers de persones, qui les ha aixecades? Catalunya?