Veu pròpia

Més que mai, Santa Coloma de Gra­me­net ha esde­vin­gut refe­rent en l'entra­mat de governs muni­ci­pals regits pels soci­a­lis­tes. A la vegada, la sin­gu­la­ri­tat dels seus alcal­des, per bé i per mal, ha des­ta­cat en la crònica muni­ci­pa­lista. La quarta a ocu­par el càrrec, en la recu­pe­ració post­fran­quista, rei­vin­dica aquesta sin­gu­la­ri­tat i mos­tra, amb fer­mesa, que la ciu­tat té veu pròpia.

Núria Par­lon governa amb nota alta i sap què convé a una ciu­tat encai­xada en el difícil con­junt metro­po­lità bar­ce­lonès. A més, manté el mar­xamo de soci­a­lisme català i pro­gres­sista, quan tants com­panys de militància l'han dei­xat o l'han guar­dat al bagul dels records. En l'empresa, no està sola: no deba­des va ser a Santa Coloma on la con­sulta interna de Pedro Sánchez sobre el seu pacte amb Ciu­ta­dans va sor­tir der­ro­tada. Encara, la ciu­tat és el refe­rent de les quasi des­a­pa­re­gu­des majo­ries abso­lu­tes soci­a­lis­tes i els con­ciu­ta­dans esti­men la Par­lon com l'actiu més des­ta­cat.

Aquests dies Núria Par­lon ho ha tor­nat a dei­xar clar. Ella es manté fede­ra­lista dins un magma de política inde­fi­nida i davant l'impuls d'un refe­rent esta­tal de clares renúncies. Par­lon parla clar i defensa el dret a deci­dir i, com a bona demòcrata, accep­ta­ria el resul­tat que volgués la majo­ria, fins no sent el seu. I no es pot obli­dar que defi­nia la tra­jectòria política com un com­promís davant la seva filla, que no volia que mai s'hagués de posar ver­me­lla quan algú li pre­guntés a què es dedi­cava la seva mare. Una alcal­dessa amb veu pròpia i honesta.