L'enèsima

La renúncia d'Albert Ballesta a l'alcaldia de Girona i el procés successori “natural” en la persona de Marta Madrenas tanca un període convuls a la capital. El mal gust de boca tardarà a marxar, però. Els gironins no entenen com va fallar “tota” la maquinària legal i comunicativa.

Tant malament va funcionar la secretaria municipal perquè no es donessin les habituals pautes i recomanacions en totes i cadascuna de les grans decisions com van ser la presa de possessió, el sou i el cartipàs?

No hi va haver qui, amb sentit del deure i de la correcció polítics, donés un cop de mà a les indecisions i errors de procediment en cada un dels actes motiu d'incredulitat general? Quin va ser el paper dels regidors de l'equip de govern durant tot aquest trist afer?

Probablement s'ha generat una falsa polèmica a l'entorn del sou de l'alcalde, que defensava, si més no a la baixa, el que per indemnitzacions i sou de parlamentari rebia l'alcalde Puigdemont. O és que l'alcalde de Girona no ha de tenir un sou digne com l'han tingut els seus antecessors?

La dita popular més repetida aquests dies ha estat “allò que comença malament, acaba malament”. Jo encara reblaria el clau i diria: “El que comença malament, té el risc d'acabar pitjor.” I no sols ha estat així, sinó que d'aquí a tres anys hi pot haver la repicada final, seguint amb el símil de les campanes.

Res és el que sembla. Quan es fa referència al retorn a la normalitat recordem els acords entre CDC i Demòcrates. Segons els acords, el número dos i per estricte ordre de prelació, l'alcalde hauria d'haver estat Isabel Muradàs, de Demòcrates.

La tesi que les coses tornen a ser “normals” tampoc se sosté quan es crea la vicealcaldia per a Eduard Berloso, també de Demòcrates. I tampoc és normal que la crisi anterior originada pel pacte fallit amb C's i el PP es resolgués per unes declaracions de l'actual portaveu de l'equip de govern, Carles Ribas. Lli va tocar fer de dolent d'una pel·lícula que tornava a l'argument original. Però el nou pacte torna a evidenciar que els silencis, més importants que les paraules, descobreixen les tramoies de palau.

El malestar en l'equip de govern és de grans dimensions. Només cal veure les cares dels regidors i regidores a l'acte de dimissió fet públic als mitjans. “Amb la cara es paga” o “la cara és el reflex de l'ànima”. No cal dir més.

De sorpresa en sorpresa hem deixat en el passat dos alcaldes, un d'ells improvisat i breu, bona persona, dialogant i proper, però un gestor per descobrir i mancat de perfil negociador. Potser hauria estat un bon alcalde, no ho sabrem.

Ara, els bons desitjos són per a la nova alcaldessa. Fins ara la meva experiència personal té clarobscurs. Espero que el temps em canviï l'opinió i que les noves responsabilitats millorin l'estil comunicatiu. Al final, el primer joc d'estratègia ha estat guanyat pel PSC de Paneque, que ha agafat Roca en fora de joc. Es veu que Puigdemont i Iceta han anat per feina. L'equilibri amb Demòcrates es manté inestable. De moment, entre alcaldes, campanes i acords a Palau, hem estat ben entretinguts.En les properes municipals, d'aquí a tres anys, tot l'enrenou passarà factura a aquells que no han sabut o no han volgut estar a l'altura de les circumstàncies.