A Antoni Comín

Conseller: he sentit una entrevista que us va fer la Mònica Terribas que em va semblar magnífica i els vostres projectes, dignes d'encomi. Vaig estar ben contenta d'haver-vos votat. Felicitacions afectuoses pels vostres projectes.

Bé, tots, no. Veureu: sóc una ínclita usuària de l'hospital Sagrat Cor, que és al meu barri. Hem consumit la destresa del personal sanitari, l'afabilitat de tots els qui hi treballen i l'excel·lència de la clínica en general. Vull afegir que som uns pacients públics i que no hem notat cap diferència amb els que se suposa que són clients privats.

Ara heu dit que convé fer prevaler els hospitals públics sobre els privats. Ho és, de privat, el Sagrat Cor? Organigrama en mà, i repassant la seva vida atzarosa, hem de dir que sí, però sempre el Sagrat Cor ha tingut pacients públics, com és públic el personal mèdic. Ara heu decidit expulsar aquest modèlic hospital del Siscat, i temo molt que això significarà un cop mortal per a tots els qui, sense afany de lucre, hi treballen, i per a nosaltres, els pacients.

Des dels inicis (1975) el Sagrat Cor ha tingut pacients de beneficència, de mutualitats i de la sanitat pública. Fins que la mútua propietària del Sagrat Cor, l'Aliança, va començar a disminuir el seu nombre de mutualistes. Per tal d'evitar que entrés en fallida, perdre 1.300 llocs de treball i fer entrar en el servei públic 140.000 mutualistes, la Generalitat va trobar un gestor que es fes càrrec dels hospitals de l'Aliança. Després de moltes lluites, el grup IDC Salut acordà la gestió del Sagrat Cor i de la Clínica del Vallès.

Si el Sagrat Cor surt del Siscat es torna a la situació anterior: llistes d'espera desbordades, moltíssims professionals al carrer, pacients que no poden gaudir de la proximitat, etc.

Senyor conseller, crec que les esquerres el que volem són serveis sanitaris eficients i a l'abast, més enllà de classificacions sovint artificials. Us saludo amb tot el respecte.