Europa? Millor

Manuel Castells tem que els europeus esdevinguem “malànimes” (“Europa perd la seva ànima”), gent “de mals sentiments, de naturalesa cruel” (DIEC). Els pares fundadors de la moderna Europa no la volien pas així, sinó com un espai de seguretat, pau i solidaritat. Jean Monet escriví: “Nosaltres no alliguem estats, nosaltres unim persones.” Ho hem de recuperar, ens hi va tot.

Sovint hi veiem més clar en moments de crisi. Sabem si les “Urgències” d'un hospital van bé quan hi arriben més ferits dels que s'hi pot atendre. Les fronteres orientals d'Europa són ara això, com les “urgències” després d'un tsunami, una catàstrofe nuclear o –mai millor dit– una guerra! No podem fer-nos el longuis
mentre –amb o sense un “volant legal”– arriben víctimes, malmenades i atarantades. Per això, primer acollim-los, amb recursos comuns i eficiència, i després ja farem una “avaluació”. Gastem en fastos, ¿no podem donar-los un ajut digne?: si Europa es fa el longuis, podem perdre-hi l'ànima.

Anualment, amb motiu del Dia d'Europa (9 de maig), alguns docents gironins celebrem una jornada acadèmica (filo.segirones.cat/dde16). Aprofundim en implicació i coneixement de la Unió Europea (UE), i enguany tractem de Fronteres visibles i fronteres invisibles. Cal que els nostres joves de 1r de batxillerat reflexionin sobre realitats i sobre valors, ja que Europa és més que l'euro o els Erasmus: és també la nostra identitat, un espai de drets i llibertats; per això qui fuig hi vol venir. Abraham Maslow situà al segon nivell de les necessitats humanes la protecció i seguretat, el sentir-se fora de perill. Per sota només hi quedaven les necessitats fisiològiques vitals. ¿A quin lloc del món aniríem vostè o jo si haguéssim de fugir amb els nostres?

Fa deu dies, la professora Mariona Illamola (Dret, UdG) va analitzar brillantment aquesta situació en el marc de la X Jornada de Política Internacional (Torroella de Montgrí), recordant què hi diuen els tractats de la UE, els quals preveuen el compromís de col·laborar amb qui s'enfronti “a una situació d'emergència caracteritzada per l'afluència sobtada de nacionals de tercers països...” (TFUE, 78.3). Tenim “urgències” ple, aboquem-hi fets d'ajuda, i no només paraules, i encara menys els nostres egoismes. Si fins i tot està escrit als tractats! Segur que han pescat el doble sentit del títol: Europa és “el millor” del món en drets; ara bé, Europa ha de ser “millor”. Ens calen ciutadans compromesos, vostè i jo, i principalment els nostres joves. Per això, a Girona, quasi dos-cents batxillers celebrarem la jornada acadèmica que els deia: ens hi ajuden? L'educació seriosa, acadèmica, en ideals nobles, és l'única solució per a no ser “malànimes”.