Opinió

opinió

Europa polaritzada

Que tranquils estàvem amb la UE de fa uns anys, quan per a la majoria de ciutadans era el mirall, amb llums i ombres, on situàvem el nostre futur. Llavors, les enquestes i la realitat ens venien a dir que la majoria estava per la UE; però ara, amb la crisi econòmica i la gestió dels refugiats, ho veiem d'una altra manera i ja no és l'Europa somiada. El que sí que s'està manifestant és una polarització de la realitat i de la societat europea, en diferents àmbits, i això no és bo, perquè genera tensions i divideix la societat. Si ens fixem en el drama dels refugiats, observem que la majoria d'europeus estem per la solidaritat i per ajudar aquestes persones que han hagut de marxar dels seus estats d'origen i que tant pateixen; però, paradoxalment, hi ha una altra part de la ciutadania que es manifesta en contra de l'acolliment i que surt reflectida i reforçada en les eleccions, com hem pogut comprovar en les darreres al Parlament Europeu, en les generals d'alguns estats i en les recents dels estats federats alemanys, les quals han afirmat l'auge de l'extrema dreta i debilitat el partit de Merkel, que va apostar per acollir refugiats.

D'altra banda, la crisi econòmica ha generat dificultats a empreses i treballadors, i per extensió a la societat, la qual, tot i les mesures que s'han pres per sortir de la crisi, s'ha anat polaritzant, amb uns quants –pocs– que tenen la majoria de la riquesa; una altra part –la majoria– que viu amb dificultats, i una altra –cada vegada menys significativa–, la classe mitjana, que fa uns anys era la més nombrosa i que estabilitzava la societat i garantia la democràcia. Hi ha més àmbits on es denota la polarització, com el de la gestió de l'energia i del medi ambient. D'una part, la majoria estem per la defensa del medi ambient i que la UE lideri la gestió en aquest àmbit, però tots volem que els governants ens garanteixin l'energia suficient perquè les empreses puguin funcionar i perquè els ciutadans puguem viure amb les comoditats i avenços que ens porta la innovació i la tecnologia, però això només es garanteix disposant d'energia, que contamina. De fet, és com si s'hagués acabat l'edat de la innocència i de cop ens trobéssim davant de la realitat, que a més es presenta amb la seva pitjor cara, amb la mala gestió dels refugiats i les seves contradiccions, amb una desigualtat econòmica que afecta la cohesió social, i també amb contradiccions mediambientals...

Tot plegat ens aboca a la incertesa i a dubtar dels avantatges que abans vèiem a Europa i a qüestionar-ne la gestió i els beneficis de formar-ne part. Sovint la UE és l'ase dels cops de tots els nostres mals, tot i que, també sovint, la solució dels problemes europeus no estan a la mà de les institucions europees, sinó dels governs estatals. Està bé que siguem crítics, però cal trobar la justa mesura i repartir responsabilitats. El que ens convé és apostar per més Europa, per una Europa amb capacitat política, que respecti les realitats internes, que cohesioni la societat i que ens representi, amb els valors de la UE, davant del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.