Llista única, sant tornem-hi

Amesura que constatem la lamentable situació de bloqueig que viu la política espanyola, avança el convenciment que ens aboquen a una repetició de les eleccions generals. I amb aquesta possibilitat aquí reneix la inesgotable cantarella de la llista única. Des del punt de vista independentista, crec que això suposa un error brutal que només introdueix pressió i polèmica contra el govern Puigdemont-Junqueras, que ha aconseguit l'estabilitat necessària per posar en marxa la maquinària cap a la república. Ja vaig plantejar per què crec que hauria estat millor abordar les eleccions plebiscitàries del 27-S des de candidatures diverses. Ara bé, admeto les aportacions positives de Junts pel Sí. Però veig difícil la repetició d'una fórmula pensada des de l'excepcionalitat i després que el 20-D es presentessin DL i ERC per separat. Amb la informació que tinc a l'abast, segons fonts de la negociació entre els dos partits, la proposta de llistes separades la va formular CDC a finals d'octubre. Probablement motivada per les enquestes disponibles llavors que li donaven la victòria amb una forquilla d'entre deu i tretze diputats. Legítim! Però les enquestes són ara molt diferents per a DL i no podem obviar que ERC va obtenir els millors resultats de la seva història en unes generals. Reobrir ara el debat per fer una llista única no generarà altra cosa que una dispersió d'esforços. I és cert que la victòria va ser per a En Comú Podem, però no es pot oblidar que a Catalunya l'independentisme va aguantar molt millor que al País Basc o a Galícia la irrupció de les confluències de Podem. Trobo que el fet que l'independentisme demostri la seva pluralitat a Madrid no hauria de ser vist com un problema. Reduir a una sola expressió el doble front que estan articulant magníficament coordinats la parella Tardà-Rufián amb Francesc Homs crec que simplement fa més feble l'independentisme. Tots els debats són legítims, però segons quines maniobres voregen la irresponsabilitat.