De set en set
‘Tele/eXprés'
Acabo de llegir una monografia, de més de 700 pàgines, editada a Alcalá la Real (Jaén), del cornellanenc de l'anyada del 1980, Alberto Cabello: Tele/eXprés: cultura y crítica literaria. Quanta teca i quants estímuls per reactivar memòries de signes ben diversos, gràcies a aquell diari de tarda que va aparèixer el setembre de 1964 i que va sobreviure al llarg de setze anys. Com indica el títol, l'autor –doctor en filologia i llicenciat en periodisme– se centra en l'aportació del Tele/eXprés, en un vessant: la divulgació crítica de les aportacions llibresques d'aquells anys de canvis i recanvis. T'adones que va ser molta, i audaç, la feina feta, i ara ressenyada, sospesada, en el món de l'edició –en què molts de nosaltres vivíem capbussats– amb ganes de recuperar una normalitat malferida per la pandèmia del franquisme, que congriava odis (i sancions) contra les veus que ja no podia controlar.
Se t'encongeix el cor quan recuperes les aportacions d'amics que ja han saltat la ratlla, com ara J.L. Giménez-Frontín, Josep M. Huertas, Ana Moix, Ernest Udina, Ricard Salvat, Josep M. Carandell, Jaume Melendres o Manuel Vázquez Montalbán... de qui esperàvem, a més, els comentaris sobre política internacional. Prologa el llibre Robert Saladrigas, vell col·lega, “home de lletres”, des de tots els angles possibles. I he recordat els efectes de l'eclosió i desenvolupament del boom llatinoamericà que em portava, un dia, a demanar a Vargas Llosa un pròleg a la reedició d'El Sexto, de José Mª Arguedas, i que després, amb Sergi Beser i amb futurs acadèmics de la RAE, portava a sopar al meu piset de La Satélite. Llibre per a unes sucoses vacances de lletres.