Desclot
Examen de consciència
i les culpes
de l'esclat mortífer de
l'integrisme islàmic
La Setmana Santa indueix a algunes comparacions útils. Com ara recórrer als manuals de la confessió escrupolosa. Recordem-ne les fases per als estudiants d'ESO: examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit de l'esmena, confessió i complir la penitència. Davant el món que patim i de l'esclat mortífer del fonamentalisme islàmic, són molts els analistes d'aquesta part del món –la nostra petita part– que hi recorren de manera persistent. La paradoxa és que ells precisament es proclamen laics i progressistes. Aquests senyors apunten sempre a una sola direcció. Som “nosaltres”, és “Occident”, qui ha d'examinar-se la consciència sobre els pecats que hem comès contra l'islam. És el nostre model de vida allò que ha provocat una reacció que cal entendre i que sovint justifiquen. El colonialisme, l'imperialisme, el capitalisme, la desigualtat social i la dialèctica de classes, mai resolta del tot, fan de ressort pervers que atia les bombes i escampa la metralla en nom d'Al·là. És possible. En part. Però també hi compten unes altres responsabilitats. La dels intèrprets malvats que esbiaixen una religió, la dels cabdills dèspotes que financen el terror per mantenir el seu únic privilegi, la dels partidaris de l'explicació més primària del món, la dels pusil·lànimes que accepten el mal menor i no el combaten des de l'arrel. Examinem la nostra consciència? Els nostres pecats? D'acord. Però així no entendrem la realitat. Perquè hi ha més pecats. I n'hi ha que no examinen mai la pròpia.