A la tres
“El món és ara més segur”
“El món és ara més segur perquè no hi és Saddam Hussein ni els talibans.” La frase és del president dels Estats Units George Bush i la va pronunciar l'octubre de l'any 2003 en un balanç sobre la guerra a l'Iraq que va fer a la Casa Blanca. Els EUA, la Gran Bretanya i l'Estat espanyol van ser els gran avaladors d'una guerra injusta, basada en una mentira –que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva– i sense l'aval, si és que això és possible, de la legalitat internacional. Fa només dos anys, un dels protagonistes d'aquella foto de la vergonya a les Açores, Toni Blair, admetia que part del mal actual tenia l'origen en aquella guerra...
Avui, tretze anys més tard, aquella frase de Bush esdevé ridícula. El món és més insegur: un grup feixista –elimina el no igual– com Estat Islàmic té, fins i tot, domini sobre un territori físic i assassina fora de les seves fronteres. El 13 de novembre a París, però el dia abans al Líban; dimarts a Brussel·les, sí, però el dia abans a Mossul amb una cadena d'atemptats que va fer un centenar de morts. Estat Islàmic ha dut la guerra a Europa i això l'ha fet més visible, però les seves principals víctimes són els habitants de les zones on s'ha instal·lat físicament i els països veïns. Això explica l'èxode de refugiats de Síria.
Els atemptats de dimarts faran que Europa reprodueixi les respostes de sempre. Més seguretat i, per tant, menys llibertats. L'amenaça, però, és ben real; els fets que la provoquen són múltiples i les solucions també ho haurien de ser. Els governants europeus –Europa, com a tal, no existeix ja que no té ni política de seguretat ni exterior comuna, com es demostra cada dia– haurien de reflexionar sobre, per exemple, per què la presència de joves que han marxat a Síria és més elevada als barris on no s'ha fet cap gestió social i no pas en els que tenen un índex d'immigració més elevat, per què no funcionen els seus serveis d'intel·ligència en països com ara Bèlgica –un atemptat suïcida és molt difícil d'aturar un cop el suïcida ja té l'explosiu– i si la seva política vers els països en crisi –amb els refugiats com a exemple més evident– és l'adequada o generarà encara més respostes de violència.