L'únic país, Espanya!

Els lectors més vells, o més implicats, o més tarats, deuen recordar-se d'allò que a finals dels anys setanta es va denominar “Batalla de València”. La UCD i les restes sòlides del franquisme van fer front comú per desbudellar la recuperació nacional del país, que s'havia envolat amb la mort del dictador. Batalla desigual, aquella. Més massacre que batalla. Els partidaris de la dignitat col·lectiva reivindicaven el nom de “País Valencià”. Els defensors del sucursalisme amarg i del provincianisme estèril els titllaven de “renegats” i denunciaven –ai!, què havien de denunciar ells?– que el “País Valencià” era el cartró malèvol que amagava els “Països Catalans”. Per això va prevaldre l'anodí “Comunitat Valenciana”. Comunitat de veïns. Aquesta era l'estratègia, però els més descarats bramaven sense dissimul: “L'únic país, Espanya!” Aquesta era la intenció real. La mateixa que ara mou Ciutadans de Catalunya, que ha demanat al Parlament que es retiri per llei la denominació “país” de la publicitat exterior de la Generalitat. El concepte, argüeixen, és “enganyós” i genera dubtes sobre “la naturalesa juridicopolítica de Catalunya”. Al contrari, amics ciutadans, els desvela. País és, en efecte, una manera com una altra d'expressar un col·lectiu nacional. El que passa és que vostès no hi creuen. Que l'únic país que entenen i defensen, darrere tanta pasta de full ciutadana, és Espanya. Doncs ja ho saben, intentin guanyar la batalla de Barcelona perquè Catalunya només sigui “comunitat”.