L'espanyol de Puerto Rico

No fa gaires dies ha tingut lloc a San Juan, la capital de Puerto Rico, el setè congrés internacional de la llengua espanyola (CILE). Entre altres aspectes, s'hi ha debatut el futur del castellà al país amfitrió enfront de l'empenta de l'anglès. Abans que res s'ha de dir que, voluntàriament, Puerto Rico és, des del 1952, un estat lliure associat dels Estats Units d'Amèrica.

Segons publiquen els mitjans espanyols que han cobert l'esdeveniment, el president de la comissió organitzadora del congrés, l'assagista porto-riqueny Héctor Feliciano, ho va dir molt clarament: “Aquí l'idioma és un fet polític.” La qüestió és que a Puerto Rico l'espanyol i l'anglès són llengües oficials. Tothom parla espanyol però només un 20 per cent dels porto-riquenys es declaren bilingües. La resta, el 80 per cent, tenen un coneixement passiu de la llengua anglesa. El problema, però, es veu que és, com publicava textualment el diari El País, que “encara que ningú discuteix la importància de l'anglès com a llengua franca mundial, els intents per substituir l'espanyol –que van triomfar, per exemple, a les Filipines– s'han saldat aquí amb fracassos que, a més, han acabat convertint l'espanyol en símbol de la identitat nacional porto-riquenya”.

Feliciano explica situacions que demostren aquesta tensió entre l'espanyol i l'anglès: “Fins als anys cinquanta, els mestres ensenyaven en espanyol sempre, excepte el dia de visita de l'inspector. Molts fins i tot van pagar amb la presó la resistència a abandonar la que era, no ho oblidem, la llengua materna tant dels alumnes com dels professors.

El president de l'acadèmia porto-riquenya hi afegeix que al seu país el bilingüisme és “polític i legal, no natural” i que ni tan sols els que són partidaris de l'annexió total als Estats Units voldrien que fos a costa de perdre la llengua espanyola.

Tot i això, el temor a l'avanç de l'anglès és real entre els congressistes: “Encara que avui la llengua vehicular de l'educació pública és l'espanyol i aquest sigui l'idioma que se sent aclaparadorament al carrer –on el trànsit es regula amb cartells en què en lloc de stop hi diu pare– l'anglès tendeix a ser predominant en sectors com els negocis o la medicina.”

Ho deixo aquí. A hores d'ara ja s'hauran adonat que els ho he explicat per poder dir que ja ens agradaria als catalans que el català a Catalunya estigui tan malament com el castellà a Puerto Rico. No és exactament la mateixa situació, però si fan l'exercici de posar català on diu “espanyol” i “castellà” on diu “anglès” es posaran les mans al cap. Quina diferència de concepte quan les penes de l'espanyol són (similars a) les penes del català! Mentalitat de conqueridors.