Capitalisme i feixisme

Quan el capitalisme promet al poble tota mena de riqueses que al final no li dóna, ha encès la metxa del feixisme. Les societats antigues o les medievals no reconeixien el dret del poble a l'enriquiment. Eren societats verticals. Quan la burgesia, per tal d'assolir el poder, hagué d'inventar la societat horitzontal, la dels individus amb drets –com a futura societat feliç i justa–, no sabia, però, que covava a dins la serp feixista, des del moment en què la nova societat, paral·lelament a l'assoliment dels drets de l'individu, no produïa l'assoliment de la justícia social a través de l'Estat, sinó a través de l'egoisme social, és a dir, de la propietat privada i el capital. Al posar en mans del lliure mercat –que no ha estat mai lliure, car qui el pot dominar ho farà sempre i en tot lloc– l'ideal de l'enriquiment individual, va deixar que tota solidaritat i igualtat depengués de l'equilibri de forces entre individus, els quals associats en corporacions mai han treballat per cap mena d'equilibri just, ans al contrari, sempre perquè el poder segueixi essent vertical, ara per raons dineràries en estat pur.

Així que, quan el poble, empès per tota mena de publicitat al consumisme i a la felicitat del tenir –el burgès no en coneix d'altra–, es troba que no només no es fa ric, sinó que es fa pobre, i que altres de diferents religions i colors arriben a casa seva a disputar-li el bocí que queda, llavors aquest poble, amb un estat d'enuig infantil, abraça la forma de feixisme més propera, i reclama amb insolència i ignorància, de manera simplista, la seva superioritat, el seu dret especial, i assenyala sobre els altres la culpa de la seva desgràcia, en comptes d'acusar-ne els autèntics culpables, que són els que l'han enganyat amb aquest ideal de vida primari i materialista. Per tot Europa i els Estats Units corre
el rebrot feixista, no pas incipient, sinó
en molts llocs ben consolidat. La sorpresa per aquest fet no hauria de ser tal: l'individu educat en el més ferotge egoisme
social, quan les coses vagin malament,
es tornarà una bèstia, i no pas un ésser
civilitzat. La nostra societat no és democràtica per convenciment, sinó per aparença necessària. Si el capital pogués dominar com ho feien les societats anteriors, ho faria. I el seu pecat és que quan tot se li escapa de les mans, el seu invent només produeix horror. I aquí és on estem, a les portes de l'horror: l'actual comportament polític de la Unió Europea en nom de l'economia capitalista ja ha començat a passar la línia de la indecència. Donald Trump és un indecent. I tot l'embolic de l'Orient Mitjà és una completa indecència d'Occident. Dels que serem feixistes altre cop si no proclamen d'una vegada la fi de l'egoisme social protegit, o sigui del capitalisme salvatge i indecent. Però ningú ho vol veure. La poma del diner és una serp guanyadora.