Beneïdes classes mitjanes

Encara hi ha clas­ses mit­ja­nes a Cata­lu­nya? Els apo­calíptics pro­cla­men que no. Que s'han mort com a con­seqüència de la dar­rera crisi. Que s'han empo­brit tant, que ja són clas­ses devas­ta­des. N'hi ha que ho can­ten perquè s'ho cre­uen, perquè ells matei­xos n'han pres mal. I n'hi ha que ho afir­men per fer-ho coin­ci­dir amb la seva pròpia rea­li­tat, amb la con­clusió que cal un canvi radi­cal, una “revo­lució”, que posi fi d'una vegada per totes al capi­ta­lisme funest. Però les dites clas­ses mit­ja­nes hi són. I perquè hi són, i són elles les que aguan­ten el sis­tema fis­cal a Cata­lu­nya i a Espa­nya, allò que un eco­no­mista encer­tat o empi­pat va bate­jar com a “elits extrac­ti­ves” no les pot ofen­dre agu­da­ment. Per això l'agència tri­butària espa­nyola en els dar­rers anys sem­bla actuar també con­tra “els pode­ro­sos”. Per això el PP perd elec­ci­ons. Hi ha gent al món capaç de desen­te­ra­nyi­nar qual­se­vol pou de rèptils. Gent que entra en els secrets més ben guar­dats de cada casa. Tant se val que sigui el Pentàgon, els budells d'un banc o els calai­xos obs­cens d'un gran bufet d'advo­cats. Aquests dos fac­tors com­bi­nats, clas­ses mit­ja­nes i ensu­ma­dors, poden can­viar una mica el nos­tre món. Tot­hom intu­eix allò que han des­ve­lat els papers de Panamà. Tot­hom sabia que qui més ha de pagar té més pos­si­bi­li­tats per evi­tar-ho. Però la impu­ni­tat s'ha aca­bat i la indig­nació força can­vis impen­sa­bles. Els papers de Panamà en són la cons­ta­tació i la família reial espa­nyola torna a inqui­e­tar-se. Beneïdes clas­ses mit­ja­nes.