Desinformació a la UdG

Els resul­tats de l'enquesta a 150 estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat de Girona sobre les elec­ci­ons al rec­to­rat que se cele­bra­ran el 17 de novem­bre són dece­be­dors, tot i que no sor­pre­nents. Són dece­be­dors perquè cons­ta­ten el des­co­nei­xe­ment i, el que és pit­jor, el des­in­terès dels alum­nes per tot allò que fa referència als òrgans de decisió del cen­tre on estu­dien. Però els resul­tats no sor­pre­nen ja que la baixa impli­cació dels estu­di­ants s'ha cons­ta­tat en altres oca­si­ons, com per exem­ple quan es tracta d'esco­llir els mem­bres del con­sell d'estu­di­ants, que és, pre­ci­sa­ment, l'òrgan encar­re­gat de pro­moure la seva par­ti­ci­pació en la vida uni­ver­sitària. El fet que la majo­ria d'estu­di­ants no sàpiguen qui són els can­di­dats al rec­to­rat i que a més se sen­tin desin­for­mats ens hau­ria de fer refle­xi­o­nar a tots. És clar que alguna cosa falla en les vies de comu­ni­cació entre direcció i estu­di­ants, com ja es va demos­trar i adme­tre durant les dis­cus­si­ons sobre el pla de Bolo­nya. En aque­lla ocasió es va coin­ci­dir que s'havia produït desin­for­mació i ara la situ­ació es repe­teix. Per cap­gi­rar-ho cal esta­blir meca­nis­mes per pro­moure la infor­mació i esti­mu­lar la par­ti­ci­pació de totes les parts impli­ca­des en la comu­ni­tat uni­ver­sitària.