La CUP és la de sempre

“La CUP oferirà mà oberta per l'autodeterminació i puny tancat contra les retallades.” La frase és de David Fernàndez, qui va ser el portaveu de la formació en la legislatura anterior, i la va pronunciar en el debat d'investidura d'Artur Mas, el desembre del 2012. Faig trampa i simplifico en excés... però la frase resumia el sentir que la CUP volia portar al Parlament i, per tant, el que representava fora d'ell. I en això, com en tantes altres coses, la CUP no ha canviat. I, per això, és lògic que hi continuï havent xocs entre els anticapitalistes i JxSí. Tots dos volen un estat propi, però regit, segur, per unes regles diferents, i tots dos hi voldrien arribar per camins diferents. Tot això és cert, però també ho és que, lògicament, hi ha qui, polítics, entitats, mitjans, burxen en les diferències, en les reals i en les magnificades (i m'atreviria a dir que, en algun cas, inventades) per intentar restar força al procés sobiranista.

Reescoltar el discurs de Fernàndez del 2012 dóna, però, més arguments al fet que la CUP no ha canviat pas, i que si algú s'ho pensava o ho ha fet veure, ha errat la tàctica. “Hi ha d'haver un acord multipartit amb tots els agents socials, sindicats i culturals en favor de l'alliberament nacional i també social”. Els sona de res la llista única sense polítics que defensava la CUP de cara al 27-S? I els arguments –errats o no– que esgrimia aquesta formació per demanar el relleu d'Artur Mas al capdavant de la Generalitat? Sí, eixamplar la base social de l'independentisme –un punt que, així, en genèric, també comparteix JxSí– com de fet ja apuntava Fernàndez. Agradi o no, la CUP farà de CUP durant tot el que duri la legislatura, setze, divuit, vint mesos. Tant se val. Posarà el nit a la nafra en el Barcelona World o els Jocs Mediterranis 2017, posarà en risc –des de l'òptica de JxSí, és clar– els pressupostos demanant més partides socials, seguirà influint per analitzar quin deute s'ha de tornar i quin no... i, sobretot, cridarà a la desobediència i demanarà gestos de desconnexió fins a un punt perillós de possible trencament... però de forma coherent amb el seu objectiu final: un país millor, sí, i lliure.