El sacrifici d'Iglesias

Què li demanen Pedro Sánchez i Albert Rivera a Pablo Iglesias? Que se sacrifiqui. Mut i a l'escorxador. Que els deixi governar a canvi de res. Patria et amore. Pel bé d'Espanya, doncs. El problema –el problema de tots dos– rau en el concepte de bé i el d'Espanya. Què hi entenen els uns i els altres? Gràcies als déus, el bé i l'Espanya de Podem no s'assemblen gens als dels socialistes i els ciutadans. El bé i l'Espanya del PSOE i de Ciutadans s'assemblen molt més als del Partit Popular. Per això haurien de ser Mariano Rajoy i el PP els qui s'abstinguessin o votessin a favor de la investidura de Sánchez i d'un govern PSOE-Ciutadans. Pel seu bé i per la seva Espanya. Però no ho faran. Per arrogància i per ambició. Afirma Rajoy que ha guanyat les eleccions i que no pot deixar el govern en mans dels “perdedors”. Ell tria. Si el deixa en mans dels “perdedors”, governaran poc o molt com ell vol, i s'estalviarà la catàstrofe que sigui Podem qui anivelli la balança. Si Mariano Rajoy i el PP, que tenen un bé i una Espanya tan semblants als del PSOE i Ciutadans, no es dobleguen, per què s'ha de sacrificar Iglesias? Ahir el diari que il·lumina el fals progressisme espanyol sentenciava en l'editorial: “Sánchez no ha d'acceptar la incorporació de Podem a l'hipotètic gabinet ni fer l'estabilitat del futur dependent d'aquella força.” Més enllà de la sintaxi torturada, El País vol, com Sánchez i Rivera, el sacrifici d'Iglesias. Calla i vota, Cuetes. I ell què en diu?