La calç i el rave

Pablo Iglesias diu que estan preparats per a unes noves eleccions el 26 de juny, i que tremoli el PSOE: aniran a guanyar-les. La culpa de totes aquestes setmanes ermes és de Ciutadans, sostenen, perquè ha torpedinat tota possibilitat de negociació. Els d'Albert Rivera van menystenir el document de vint punts amb què dijous es van plantar a la reunió a tres bandes. Ells, que tant havien cedit: la renúncia de la vicepresidència per a Iglesias, el desaparegut ministeri de la plurinacionalitat, la negociació del dret a decidir delegada en mans de Xavier Domènech i Miquel Iceta. “El pacte que ens ha presentat Iglesias no el respecta ni ell”, li va etzibar Antonio Hernando. Des del PSOE responsabilitzen Podem de tancar la porta al canvi, com Rajoy. “Li importa un rave, la nostra opinió”, va assegurar, ofès, el cap de l'equip negociador dels socialistes.

La trencadissa. El record de la calç viva dels GAL: el reflux quan encara no has paït el dinar, el nus de totes les coses que es diuen per oblidar-les quan convingui. Recordin: l'exabrupte d'Iglesias tacant el passat de Felipe González, aquell que va fer arrufar les celles d'Íñigo Errejón, havia d'impedir tota possibilitat d'entesa perquè allò el PSOE no ho podia tolerar. I després hi va haver reunions, mentre el partit morat intentava recosir per dins les diferències entre els vells amics. Perquè una cosa és el que es diu i l'altra, més enllà del teatre públic, és sentir el fred del càstig electoral als peus. La frontissa. C's podrà ara acostar el PSOE al PP? Una consulta. Què diran les bases de Podem sobre l'acord base entre els socialistes i el partit taronja? Queden uns quants dies, encara.

Amb les boles de vidre més enterbolides que mai, el pessimisme semblava apagar l'esperança dels endevins perquè hi hagi un govern. Però si alguna lliçó hem d'aprendre del 27-S és que de sobte tot pot canviar. També es pot imposar la discòrdia, és clar. Però això, a hores d'ara, no ho sap ningú.