Manufactura d'arguments

En la llarga i pesada pel·lícula del 20-D, hi ha dos plans que s'entrecreuen des de l'endemà de les eleccions espanyoles. El primer ha estat el de la negociació. L'esforç fet, sobretot pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per intentar arribar a un acord que li permeti ser el substitut de Mariano Rajoy a La Moncloa. La deixadesa del president del PP ha forçat el líder dels socialistes a moure fitxa i mirar de buscar una entesa. L'aconseguida amb Ciutadans s'ha demostrat insuficient i, constatades les incompatibilitats dels d'Albert Rivera i els de Pablo Iglesias, fins i tot des del PSOE es dóna la batalla gairebé per perduda. En el repartiment del pastís de culpes, Podem s'emporta el tall més gran.

Qui és el responsable del desacord? Aquí és on entra en joc el segon pla del qual els parlava. La mateixa nit dels comicis, els partits ja van ser conscients de l'enorme complexitat de teixir un pacte en l'escenari inèdit obert a l'Estat espanyol. I de la possibilitat que hi hagués una nova crida a les urnes si aquest no arribava. L'horitzó electoral ha planat sobre totes i cadascuna de les actuacions fetes des d'aleshores. Ha estat una negociació presidida per la possibilitat de nous comicis que moltes vegades ha semblat servir de fàbrica d'eslògans per si el 26 de juny es confirmava. En espera d'un gir inesperat d'última hora que permeti evitar una convocatòria que ningú sembla desitjar però que molts donen per feta, l'argumentari està servit. El PSOE buscava un acord, però, si hi ha repetició de la jugada, sempre podrà dir que no ha estat per ell; Ciutadans farà valdre la seva responsabilitat per tancar una entesa amb els socialistes, i Podem, que des del primer moment va descartar pujar al carro amb els del partit taronja. El PP es podrà vendre com a aposta segura davant la resta. Tothom a punt. El problema és que, diguin el que diguin les enquestes, ningú pot garantir que d'unes noves eleccions en surti una aritmètica més senzilla. Si hi ha nous comicis, la negociació haurà de tornar a començar, n'haurà de sortir un pacte i les excuses manufacturades no serviran.