‘Constitucidis' antiesclavistes

Periodista crema Constitució. Ja ha passat. El 4 de juliol –dia de la independència nord-americana– de 1854, William Lloyd Garrison va cremar públicament un exemplar de la Constitució dels Estats Units com a protesta antiesclavista. Entre crits d'“amén” per part de la concurrència, Lloyd Garrison proclamava: “Així morin tots els compromisos amb la tirania”, tal com recollia el Boston Daily Atlas. A la pira! El periodista comparava el text amb “un pacte amb la mort, un acord amb l'infern”. Cremar constitucions esclavistes ens sembla la mar de convenient, sobretot venint d'algú com Lloyd Garrison, fundador del diari The Liberator, que podria ser nom de superheroi independentista. Ens imaginem el Liberator català amb capa estelada, cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra fent una foguera per incinerar una còpia borda de Constitució espanyola. Borda, per si de cas.

No, no cal cremar la Constitució perquè ja està consumida. Ashes to ashes. És el Tribunal Constitucional qui l'ha recremada de tant reinterpretar de forma restrictiva. Li ha anat estrenyent el llaç al voltant del coll, l'ha submergida a la banyera. Per què incendiar-la si es pot ofegar? En un estat rocambolesc com l'actual, mullar una Constitució seria considerat, com a mínim, incitació a la mullena, amb pena de presó. Cremar constitucions espanyoles a les falles, passi. Però si és per fer-se una estufa, marrameu. ¿I retallar-la, com si fos un Estatut qualsevol? Empar Moliner passant literalment un ribot per la coberta d'una Constitució. Ric-rac. Empar Moliner entregant una Carta Magna a una colla de nens perquè facin pinta y colorea. Empar Moliner llegint la llei de lleis a un estol d'infantons com a conte de por, especialment l'article 8. “Nens, si us porteu malament vindrà l'home del tanc!” S'imposa amb urgència una secció setmanal a TV3 dedicada al dret constitucional.

Amb constitucidis, així morin tots els compromisos amb la tirania.