La dimissió de Soria

Per què ha dimitit José Manuel Soria? L'exministre d'Indústria s'havia enquistat en la seva innocència mentre s'encadenaven les notícies sobre empreses tapadora en què havia participat a tots els paradisos fiscals de la guia telefònica. Del “no em plantejo la dimissió” al “renuncio a fer més mal al meu partit” només es van escolar tres dies. Enorme coherència. Soria era un cadàver reticent des del primer moment. Perquè Mariano Rajoy no pot arribar més brut a les eleccions. Els casos de corrupció que han anat escampant-se per tota la geografia celtibèrica han afectat segones i terceres espases del PP. Només Rita Barberá, que va ser una peça clau en la designació de Rajoy com a líder del partit, empudega de debò el president. Però Rita té butlla, de causes i orígens desconeguts. Soria, ja s'ha vist, no en tenia. I a més, era un dels actius del cercle més pròxim a Rajoy. El serial del seu passat com a espavilat financer no podia continuar. Avui Podemos dirà què han decidit les seves primes bases sobre el pacte amb el PSOE. No cal ser versat en “relat” polític per arribar a la conclusió que la tropa de Pablo Iglesias no s'engolirà l'ham de Pedro Sánchez. Les eleccions són un fet. Piquen i couen. Mariano Rajoy hi compta de fa temps i, a més, les vol. Però no hi pot anar amb defraudadors atrapats. José Manuel Soria sobra i salta, doncs. I sobre el tauler de la política espanyola s'enrama una condemna: ja no hi podrà haver empresaris al govern. Només funcionaris de l'Estat. Glups!