100 dies d'un govern clau

S'hi pot estar a favor o en contra. Però el que és innegable, si no s'exerceix partidisme, és que demà quan es compleixin els 100 dies del govern Puigdemont-Junqueras es podrà parlar -vist el desori i desgovern que regna a a Madrid- de l'evident encert polític del pacte JxSí i la CUP in extremis que ha permès estructurar a Catalunya un govern estable que fa via en el marc del procés constituent cap a la República catalana. Que el president Puigdemont presenti avui el pla de govern i tot just demà es vegi amb un Mariano Rajoy president immobilista en funcions és la contraposició evident que indica l'encert independentista: un executiu Puigdemont-Junqueras amb tots els ets i uts i legitimitat per les urnes del 27-S, les més participades de la història i amb un mandat democràtic clar, que dialoga amb tothom, socis o adversaris, polítics o societat civil. Versus un govern Rajoy en funcions tancat en ell mateix, aferrat a la Moncloa, incapaç de parlar de res i amb ningú. Crec que tres són el punts clau d'aquests 100 dies de govern a la Generalitat: primer, posar el focus en la lluita contra les fortes desigualtats socials malgrat encara no tenir les eines necessàries a l'abast: el pla de xoc social, els acords del debat al Parlament sobre la pobresa o els plans de millora del sistema sanitari del conseller Comín en són tres exemples. Segon, la construcció d'estructures d'estat, i entre elles cal destacar la imprescindible Agència Tributària pròpia que ara, finalment, està agafant velocitat de creuer en la seva conformació. No hi haurà independència sense la Hisenda. I tercer, el desplegament internacional que principalment desenvolupen el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva. El darrer viatge dels últims a Itàlia n'és un exponent. Toca reblar el clau consolidant la reactivació econòmica i la regeneració democràtica, però parlem dels cent dies d'un govern que va estar a un sospir de no existir. No ho oblidem.