La recuperació del riu és a les nostres mans

El meu record d'infantesa referent al riu Mèder és ben diferent del que tenien els meus avis. Jo, ni m'hi vaig banyar –més aviat em feia certa angúnia–, ni hi vaig veure gaires peixos ni ànecs –ara en volten un munt–, i tampoc en vaig gaudir passejant per un tram extens de ribera. Això em sap greu i em fa caure la cara de vergonya perquè la degradació que durant dècades ha patit la riera, no té cap altre culpable que l'ésser humà. L'aigua del Mèder –i de la majoria de rius osonencs– no és neta ni cristal·lina però detectar que la vida hi torna a poc a poc ha de ser un motiu de pes perquè empreses, pagesia, polítics i societat en general el tornem a respectar. Si hi puc anar a pescar amb els fills o els néts serà que ho hem aconseguit!