Cap moviment

L'atracció de Salvador Dalí pel Quixot es va plasmar en moltes i diferents obres de l'artista. Hi ha una il·lustració del cèlebre pintor surrealista en què l'enginyós cavaller en la ment de tots es transforma en poc més que una estilitzada i imponent figura a base d'espirals. El que és un dels grans personatges de la literatura universal fet moviment. La imatge ve al record després que Mariano Rajoy regalés ahir a Carles Puigdemont un facsímil de la primera edició de la segona part del Quixot, aquella en què el cavaller descobreix Barcelona i el mar. El regal, en el 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes i a les portes de Sant Jordi, va ser un gest de distensió per trencar el gel en la que era primera entrevista oficial entre el president espanyol en funcions i el cap de l'executiu català. La reunió es feia a proposta de la Generalitat, que fa uns dies l'havia sol·licitat després que Rajoy i Puigdemont coincidissin en l'homenatge a les víctimes de Germanwings.

Quan es compleixen cent dies de la seva investidura, el president català va arribar a La Moncloa sota la pluja i amb una carpeta amb 46 reivindicacions –el doble de les que hi va portar Artur Mas fa gairebé dos anys– sota el braç. La voluntat era evidenciar que la inacció de l'executiu estatal en el temps es tradueix en l'augment dels greuges. Les dues hores llargues de trobada van servir per reprendre una relació institucional congelada i per obrir la porta a col·laborar en temes com l'acolliment de refugiats, però van constatar que el profund desacord entre els governs espanyol i català sobre el procés sobiranista es manté intacte. Les formes cordials no van amagar que en sortir no s'havia avançat ni un mil·límetre. “No ha anat bé”, reconeixia Puigdemont i alertava que, malgrat la disposició al diàleg, “nosaltres anirem passant”. Pràcticament a la mateixa hora, Rajoy insistia que el govern espanyol del PP no vol ni entrar a parlar de res que qüestioni “la unitat d'Espanya, la sobirania nacional o la igualtat entre tots els espanyols”. “Catalunya és Espanya”, sentenciava. I, de les intervencions, quedava clar que res s'havia mogut, tret, potser, del record d'aquell Quixot de Dalí.