A l'esquerra del PSOE

A Catalunya la martingala electoral que va fer confluir Podem, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Equo i la fidel infanteria d'Ada Colau va ser un èxit. Tots plegats van guanyar les darreres eleccions dites generals. No és estrany, doncs, que Xavier Domènech s'hagi convertit en el metge de capçalera de Pablo Iglesias. Perquè Iglesias vol repetir l'èxit a Espanya. Catalunya extramurs, els senyors de Podem i els d'Izquierda Unida no van arribar a cap pacte en les anteriors eleccions al Parlament espanyol. En el cas del País Valencià, per exemple, la gent de Podem va enredar Compromís i Esquerra Unida del País Valencià fent-los creure que acceptava una llista unitària i excloent-ne els segons en el darrer moment. Ara els primers interessats a lligar el pacte són ells mateixos. Pablo Iglesias ha fet sumes i restes i ha arribat a la conclusió que l'acord amb Alberto Garzón li permetria desbordar el PSOE. Amb el permís d'El Mundo i de la premsa de Madrid de la corneta i el tambor, que no deixa de publicar enquestes on anuncien que Ciutadans puja, que el PP i el PSOE es mantenen i que Podem cau en picat. Com que Pablo Iglesias no es llegeix aquesta premsa per prescripció facultativa, les maniobres d'aproximació entre els uns i els altres, entre Podem i Izquierda Unida, s'han disparat aquests dies. Hi haurà, doncs, candidatures unitàries a l'esquerra del PSOE. El sorpasso! Però la gran pregunta continua sent la mateixa: qui votarà Iglesias per a la investidura? El PSOE, no.