La Nit de la Cultura

El passat 15 d'abril es va celebrar al Teatre Municipal de Lloret una nova edició de la Nit de la Cultura Lloretenca. Els mitjans de comunicació ja se'n van fer ressò al seu moment però vull afegir-hi un comentari general atès que, sovint, la gent del carrer tendim a criticar o a trobar deficiències en les activitats que es programen des del consistori, i quan una festa surt arrodonida també cal que se subratlli. Efectivament, la Nit de la Cultura resultà una vetllada àgil, agradable, ben conduïda pels dos joves presentadors que en van tenir cura, amb la participació d'un conjunt de membres de l'Escola de Música que van posar una mena de sintonia de fons i, a més, van interpretar alguna peça significativa que encara va fer més plaent la sessió. La Nit de la Cultura potencia la creació literària sobretot a les escoles i els instituts, sense descartar uns premis per a gent gran que, en alguna ocasió –i aquesta edició podria ser-ne la mostra–, se'n van a llocs ben distants del mateix Lloret, cosa que posa de manifest que la convocatòria és seguida amb interès per autors d'arreu dels Països Catalans. També val la pena subratllar l'interès dels organitzadors de potenciar les entitats que al llarg de l'any treballen per la cultura i que aquest dia reben un guardó que les estimula. Així mateix, d'un temps ençà, es dóna un petit trofeu a tots els lletraferits que, durant l'any, han publicat alguna obra, ja sigui pròpiament literària o d'investigació i divulgació històrica, filosòfica o de memòries, etc. Un capítol especial de la vetllada el constitueix l'atorgament del trofeu Sa Gavina, que es concedeix a la persona o entitat que fa, de temps, una reconeguda labor a benefici de la cultura del poble i del país. Enguany, aquest guardó el jurat el va concedir a la senyora Dolors Clupés. Realment, va ser un encert perquè és una persona que ho té ben merescut. Vidrerenca de naixement, vingué a treballar a Lloret, s'hi casà, i ha portat a terme tot un seguit d'empreses altruistes de cara al seu barri, on més aviat abunda la immigració, que han anat cristal·litzant al llarg dels anys en la creació primer d'una banda de majorets, després d'un esbart dansaire, la representació d'un pessebre vivent, la recuperació de tradicions i oficis catalans antics, especialment la creació d'una escola de puntaires que té una gran vitalitat, i infinitat de coses més. Potser per això fou llargament ovacionada per la gent que omplia gairebé tot el Teatre Municipal i que gaudia d'una vetllada realment emotiva i interessant.