Joc de trons

La setmana es va despertar amb l'estrena de la sisena temporada de la sèrie Joc de trons obrint els informatius de màxima audiència del matí. Incapaç de decidir qui era més freaky, si el periodisme per convertir la sèrie en la primera notícia de la setmana o servidor per no saber qui era John Snow, ni haver vist cap dels 50 episodis anteriors, la segona notícia del dia ens obria els ulls: “El rei Felip VI obre una nova tanda de contactes amb els principals líders polítics del Congrés per esgotar les possibilitats d'arribar a un acord d'investidura que permeti evitar la repetició de les eleccions.” Una notícia caducada abans de produir-se per a major glòria de la partitocràcia espanyola i dels seus anomenats líders, que fa quatre mesos que juguen el seu joc de trons particular amb el cinisme per bandera, sense por del ridícul i supeditant de forma escandalosa els problemes de la gent i del país que diuen que defensen als seus interessos, els seus egos i les seves línies vermelles. El fracàs estava cantat i en poques hores era un fet consumat. Faltava l'epitafi i, en un esforç de coordinació sense precedents, s'hi van posar tots de valent, els líders, els subalterns, els sicaris mediàtics, tots, competint a veure qui enganya millor el respectable, qui és més convincent assenyalant culpables i paga la menor factura possible el 26-J. És l'essència de la política espanyola entre elecció i elecció. Perquè l'objectiu no és el país i encara menys la gent, l'objectiu sempre ha estat el poder. Per això mateix hem acabat tancant la setmana encara pitjor de com la vam obrir. Assistint al bloqueig des de Madrid d'una iniciativa legislativa popular, que va entrar al Parlament de Catalunya amb 143.380 signatures i en va sortir convertida en llei per unanimitat dels parlamentaris, amb l'abominable pretensió de garantir que les persones i famílies més necessitades no quedin a la intempèrie a mercè de bancs i grans empreses energètiques, combatent la pobresa energètica i protegint el dret a l'habitatge. Un exemple paradigmàtic de política feta contra la gent des del tron de ferro del govern espanyol i del seu apèndix, el Tribunal Constitucional.