Impacte total

Sempre em passa igual. Quan arriba el diumenge, tots els columnistes que es fan i es desfan i tots els tertulians multicolors, que no són tants, ja han opinat dels temes d'actualitat de la setmana que avui es tanca, i han pontificat sobre allò diví i allò –només en ocasions– humà... És clar que el dia d'avui, el calendari gregorià i la rotació del sol, m'ho posen en safata: som Primer de Maig, diada internacional de la lluita del moviment obrer. Gràcies, treballadores i treballadors del món que al llarg de la història universal vau saber fer front a la barbàrie i conquerir espais de llibertat i morir en l'intent, expulsats de la memòria. Us devem tot el que ara ens estem deixant arrabassar davant dels nassos. ¿Encara hi ha algú que pensa que el deficitari estat del benestar europeu va ser una concessió caritativa dels respectius estats? De la socialdemocràcia? Del liberalisme? Dels democratacristians? De la democràcia a l'engròs? I ara que parlem de democràcia i de la seva magnificada expressió simbòlica que es concreta en la jornada de les eleccions (“la festa de la democràcia” suada) i coincidint amb la nova convocatòria electoral per al pont de Sant Joan corre la brama –des d'en Cuní fins a l'Alsina– que ens costarà una pasta, que ha estat un fracàs que no ens podem permetre, que el país (les Espanyes) no està per despeses d'aquesta mena, que s'ha d'estalviar... ¿Per quina regla de tres es fan rodes de premsa sobre l'impacte del festival Strenes i es fa un estudi “d'impacte econòmic” per poder parlar de “motor econòmic” per a Girona, i se'n quantifica “l'impacte total” subdividint-lo en “impacte econòmic directe” i en “llocs de treball generats”?; fins i tot es baixa al detall i s'afirma que “per cada euro municipal invertit en el festival, es torna a la ciutat un valor de 7,65 euros”, Finezza, en estat pur! No ha estat confirmat si es restaran de l'IBI o de la factura de Mémora.

El que deia, ¿per quina regla de tres no pensem en l'activació de sectors productius de tota mena que es veuen agraciats amb una nova contesa electoral: TV, dissenyadors, impremtes, cartelleria, comunity managers, negres (redactors), missatgeries, lloguers, músics que també han de menjar...? i, per rubricar-ho, ja contractem els serveis municipals per fer els números finals. Segur que vorejaran l'excel·lència. Paraula! Parafrasejant Rajoy quan va afirmar: “Una cosa es ser solidario, y otra es serlo a cambio de nada”, em permeto finalitzar clamant: “Una cosa és ser demòcrata, i una altra és ser-ho a canvi de no res.”