Espanyols

Tinc la impressió que la societat espanyola s'ha modernitzat més que no els magnes partits fòssils que han governat tota aquesta transició inacabable. Veig que hi ha molta gent que viatja, que el gust pel menjar i pel beure s'ha refinat i, sobretot, que el sentit de l'humor ha començat a evolucionar. Continuen, és inevitable, els acudits de “paletos”, de “gangosos” i de marietes, però hi ha un nou humor, sense gesticulacions i sense crits. Interessant.

En canvi, els dos diplodocus de la política tenen el mateix comportament que els seus avantpassats: sacralitzen “España, la Unidad i el Imperio”, a més de considerar l'espanyol la llengua més important del món (angelets!). El menyspreu vers Catalunya és el de tota la vida, però ara, que estan nerviosos (molt nerviosos), es dediquen a llençar a les escombraries totes les resolucions del Parlament de Catalunya; això no sols és un error, sinó un tic obsolet. Tant se val quin dels dos partits (tots dos de dretes, no ens enganyem) interpel·lis, perquè les respostes són sempre fórmules antigues. No evolucionen. I la societat va endavant. No com va passar a Itàlia en els anys tenebrosos d'Aldo Moro, quan el govern no governava i els millors cineastes del món eren italians. No, no tant, però diria que fins i tot és una població disposada a aprendre anglès (quin prodigi!).

No és sols que volen frenar l'independentisme, és que volen humiliar Catalunya, que al crit d'“aquí mando yo” despullin Catalunya de les tres potes amb què s'aguanta un estat, igualet, igualet que ho va fer el decret de Nova Planta: la justícia és espanyola, la llengua és l'espanyola i els diners catalans són espanyols. Encara fa més gràcia quan parlen de la “igualdad de los españoles” o “un referéndum tiene que ser para toda España”, perquè creuen que som micos que no sabem analitzar. Sabeu què deia Josep Pla? Que Catalunya és un país on sempre s'analitza tot. Sí, senyor Pla.