Herbes de Farners

Les herbes, tant per tant, que el jovent se les begui més que no pas que se les fumi, oi? Aquí va el meu reconeixement, doncs, als de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que cada any se superen en la divulgació de l'art de macerar les plantes. Gràcies a ells, els farnesencs han recuperat la cultura del beure per preservar la tradició i no pas per destruir-la. Aquest cap de setmana ens han fet boca de cara a la Fira de la Ratafia de novembre: el Mercat de les Herbes, vet-ho aquí. Ha estat un no parar de conferències, tallers, exposicions, presentacions... S'ha cantat, s'ha tocat i també s'ha reflexionat sobre la dimensió literària de la flora, sobre la històrica del llibre medieval de Sent Soví, la terapèutica d'algunes fórmules recollides en tractats moderns i l'artística dels tints fets amb herbes. Els ciutadans han passejat per espais naturals, tot aprenent a collir-les, i per espais urbans a fi d'obsequiar-se els productes del mercat ratafiaire, entre els quals, l'edició especial de la ratafia vencedora en el certamen de l'any passat (per cert: qui la va fer és una metgessa, Josefina Garcia. No res, aquí ho deixo per a aquells que tinguin un metge de capçalera massa lúgubre o massa espartà...).

Entre tanta activitat, el columnista que els parla en destaca dues: un taller de perfums amb herbes i una xerrada on es feien córrer entre el públic unes bosses no etiquetades amb herbes remeieres. A veure, no és pas que siguem anòsmics, eh? Tanmateix, potser convindran amb mi que tenim l'epiteli olfactori i el còrtex una mica distrets. No és pas normal que arribem a distingir un motor dièsel d'un de benzina pels pets que deixa anar la màquina i que ens fem un embolic quan ens duen a olorar a cegues la sajolida, el gingebre, la farigola o l'hisop. Doncs tot això és el que intenten corregir aquests confrares. Que sigui, però, sense fer-ne un gra massa, nois... Deia Hemingway que un idealista és aquell que, després de constatar que una rosa fa més bona olor que una col, en dedueix que una sopa de roses també tindria més bon gust. Les herbotes, que el jovent les olori i que les aprofiti per aromatitzar l'anís. Ara bé, si del que es tracta és de seure a taula i regalar-se una bona beixamel, posem per cas, recordeu que el cep i la tòfona són insuperables...