L'himne de l'alegria

Amb motiu del Dia d'Europa avui es pot assistir a molts actes i escoltar l'Himne de l'alegria de Beethoven. L'himne oficial de la Unió europea que no té lletra reconeguda a causa del gran nombre d'idiomes europeus. S'ha intentat una lletra en llatí perquè sigui cantat. Ara per ara l'himne és només instrumental. No és compromès. Malgrat la múltiple variació de lletres no oficials que existeixen. Vàlida seria aquella versió que va escriure el cantant Miguel Ríos fa més de quaranta anys i que encara es fa servir: “Viu i canta, somia cantant-la, viu somiant en el nou sol, en què tothom tornarà a ser germà.” Lletra cantada sobretot els anys setanta al final de grans nits de festa i xerinola. Lluny de la solemnitat amb què ara s'entona l'himne de la versió de Beethoven en tots els actes oficials com els d'aquest 9 de maig per celebrar el Dia d'Europa. Celebració en un mal moment. Crisi política, econòmica i de gestió de refugiats i de terrorisme. Problemes que evoquen que ser europeu és cada dia més difícil. Més, fins i tot, que després de la Segona Guerra Mundial, quan tots els dirigents de l'època tenien com a principal objectiu evitar una altra guerra, sobretot entre França i Alemanya.

Els catalans majoritàriament tenim una forta vocació europeista. Fins la Primera Guerra Mundial era més fàcil –segons les hemeroteques– veure circular un català a Roma, París, Londres o Berlín que no pas per Madrid. Ara no hi ha prou capacitat ni del govern català ni de l'espanyol per dinamitar la política econòmica feta a Europa que perjudica els ciutadans del sud. Tampoc per evitar escandalitzar-nos quan veiem les tragèdies dels refugiats. Les autoritats europees renyen Rajoy pel dèficit espanyol, i Puigdemont no hi pot prendre un cafè per explicar-los els seus projectes. Malgrat tot, avui continuarem cantant l'Himne de l'alegria de Miguel Ríos: “Tothom hi tornarà a ser germà...”.