El capitalisme imbècil

No estem parlant d'un grau de debilitat mental, inferior a la idiotesa, sinó d'un problema de caràcter de persones sanes, allò que per als romans
significava imbecillis, un sinònim de fràgil, malaltís, dèbil o sense caràcter, que extreien de l'etimologia que vol dir ‘sense bastó'. Ajuntar aquest dèficit del caràcter amb la pràctica del capitalisme ve a tomb perquè l'ètica, més enllà del significat en ús, o com es diu, ciència de la moral, o reflexió sobre les normes morals, és, com té escrit un bon amic, la modalitat de ser o estar (de comportar-se) escollida i de llarga durada, assumint-ne les conseqüències i sense motivació de premi o satisfacció. I si tenim en conte que l'ethos grec es refereix al lloc o estat del jo adult, llavors podem arribar clarament a la conclusió que el capitalisme, aquest magma que ens rodeja completament com a sistema social i econòmic totalitzador, no té cap mena d'ethos, car no posseeix la qualitat d'adult pel fet que es comporta infantilment, o de manera egoista, en tot allò que fa i pensa, per la qual cosa si no té ètica, perquè no és adult, es comporta de manera imbècil, tal com ja va assenyalar Georges Bernanos als anys trenta, quan va dir que la major part dels humans eren, o es comportaven, com uns imbècils. Cal insistir, i molt, que la major part dels problemes de la nostra civilització actual (injustícia, guerra, desigualtat, migracions, masclisme, fam, destrucció de la natura, etc.) provenen d'un problema estructural del seu sistema bàsic, que és el capitalisme, el qual, a partir de l'ètica burgesa del guany i l'utilitarisme i el materialisme sense concessions, crea individus sense caràcter, sense jo adult, i per tant, amb algun grau d'imbecil·litat. Doncs bé, després de les dues grans guerres imbècils, la guerra freda va crear, com a mínim, un debat sobre ètica social, i un cert equilibri entre els extrems, Però un cop el triomf del neoliberalisme va ser evident, l'emergència dels imbècils ha estat imparable. Només així s'explica que els partits socialistes, almenys a Europa, s'hagin convertit en partits de dretes, oblidant tot el seu fonament social i ètic, o que les finances hagin creat crisis embogides del diner, saltant per sobre dels drets socials amb tota la impunitat –només cal veure el TTIP– i que Europa sigui incapaç de resoldre dignament el tema dels emigrants o es plantegi acceptar les condicions del Brexit. Que als EUA ja tinguin un candidat conservador que semblava inimaginable fa quatre dies, amb totes les característiques d'un imbècil de primera categoria, i que al mateix Estat espanyol, després de les enormes corrupcions del PP (i les del PSOE), Mariano Rajoy encapçali la llista de vots a les properes eleccions i el PSOE estigui encara en segon lloc. La nostra civilització actual ho té tot per ser justa i coherent, però no pot ser-ho perquè la governen persones imbècils amb l'aplaudiment d'una gran massa imbècil, tal com s'ha explicat al primer paràgraf, tots sense el bastó de l'ethos i sense assumir-ne les conseqüències. Si els joves no ho veuen i no fan una revolució ètica, i no pas política, estem abocats a fer l'imbècil durant molt i molt de temps. És un fet, no una opinió.