‘Dreams'

En anglès sig­ni­fica ‘som­nis'. Pro­ba­ble­ment és la paraula que tot­hom apre­cia més de l'idi­oma britànic. I és perquè el somni forma part de la nos­tra existència, no única­ment com una fase necessària per seguir vivint, sinó en la seva accepció onírica: els som­nis ens per­me­ten eva­dir-nos de la rea­li­tat i de la rutina; ens trans­por­ten a llocs; ens fan viure aven­tu­res, rea­lit­zar anhels i anar a altres dimen­si­ons, sense les quals ens seria més difícil supor­tar l'existència.

En la lite­ra­tura, el cinema, el tea­tre, la poe­sia, la música, el ballet, la pin­tura i en altres mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques, els som­nis en són la part essen­cial; trans­por­ten l'espec­ta­dor/lec­tor i li per­me­ten eva­dir-se i for­mar part d'una altra rea­li­tat. La cul­tura britànica i ame­ri­cana fan un ús insis­tent del somni com a argu­ment de tan­tes i tan­tes històries i peces tea­trals, i és per això que els dre­ams s'han con­ver­tit en patri­moni de la huma­ni­tat, part necessària per con­ti­nuar vivint... i som­ni­ant!

El cinema és un dels pun­tals dels nos­tres som­nis. Endin­sar-nos en
una pel·lícula –sobre­tot, en una bona pel·lícula– et des­con­necta de la rea­li­tat per situar-te en una altra de dife­rent, de la qual tra­iem experiències, i també et fa sen­tir la màgia de viure una altra existència.

És per això que em vaig que­dar
asto­rat davant d'un rètol inse­rit als
vidres del Museu del Cinema de Girona, al car­rer Sèquia, que lite­ral­ment par­lava d'un des­compte del 20%
en tots els arti­cles, “per jubi­lació”. En un impuls irre­fre­na­ble vaig plan­tar-me a dins, tot pre­gun­tant com podia ser que el Museu del Cinema es jubilés. Com una enti­tat pot arri­bar a la jubi­lació? Les per­so­nes jurídiques poden jubi­lar-se?

La res­posta era sen­zi­lla: qui pensa jubi­lar-se és el titu­lar de la botiga de venda de pel·lícules, reclams, imat­ges i altres ele­ments vin­cu­lats a la cine­ma­to­gra­fia. Es clau­su­rarà la botiga, que regen­tava un empre­sari autònom. Li ha arri­bat l'hora i vol ple­gar. Els temps són difícils per a tot­hom, fins i tot per a la venda d'aquests dre­ams, peti­tes mer­ca­de­ries cre­a­des a l'entorn del cinema, i còpies de films. Però no afec­tarà el museu, que con­ti­nuarà amb l'exhi­bició de maquinària cine­ma­togràfica, i amb la rea­lit­zació d'altres acti­vi­tats.

El Museu del Cinema, amb la
col·lecció Mallol, és un reclam excep­ci­o­nal de la ciu­tat. No tant per als resi­dents, que no solen visi­tar-lo, com suc­ce­eix amb la resta de museus, però sí per als foras­ters. La botiga del museu aporta una impa­ga­ble imatge dels som­nis con­gri­ats en les pel·lícules, i seria una llàstima que des­a­pa­regués. Els res­pon­sa­bles de la ins­ti­tució faran bé de repen­sar-ho, i assu­mir-ho com a acti­vi­tat pròpia, sense la qual aquell lloc per­dria bona part del seu encant.