Tot, tot s'avança aquest any

Va començar pels camps de fenc, en els quals la major part de l'herba no s'ha assecat i s'hi han fet segues a l'hivern. Els borrons de brosta i fruita dels fruiters es mogueren a primers de març i han florit cinc setmanes abans de temps. Hom podrà veure algunes varietats de flors ja en decadència a primers de maig. El mateix que els partits. Cansats de no aconseguir tractes, pactes, acords i majories, –sovint perquè molts dels nous no saben el que volen– i a la vista que la situació política no s'aguanta per enlloc, en contra del sentit comú, han provocat noves eleccions. Dels pocs que han volgut explicar-ho, ni un ha trobat motius o necessitat. Les raons infantils d'alguns d'ells han estat patètiques. Els intel·ligents han callat sàviament. És maco callar i escoltar solament!

En hores de poques empentes, he seguit petits grupets de matrimonis de mitja edat. Elles, uns metres més endavant, frueixen de l'exposició. Ells, molt interessats en la política i l'economia, caminen i miren i no veuen res. Una de les dones: “Papitu...! No us perdeu això!” És el treball d'una virtuosa, ja gran, que sorprèn cada any amb la seva aportació. Un d'ells s'apunta en un diminut paper tres o quatre noms. En tornar cap a casa caminant, comenten l'exposició i el de la chuleta fa quedar prou bé els homes. No tot el gènere masculí fa el mateix, és clar. Totes les variants de la cultura tenen seguidors addictes. Les flors, amb excepcions, resten afiliades al gènere femení. És un fet!