Constitució i desenvolupament

El repte més important que té el Procés és establir les bases de la constitució republicana. Tot el moviment sobiranista hi està compromès i molt especialment l'Assemblea Nacional Catalana i les seves territorials i sectorials. I un dels objectius i reptes més estratègics serà el debat que ja s'ha iniciat per definir el model de desenvolupament del nostre estat. Un debat que s'ha de produir de baix a dalt. Tenim una ocasió única, irrepetible i històrica, per canviar de paradigma i optar per una economia que no sigui incompatible amb els drets de les persones als béns comuns naturals; que se sotmeti al principi de precaució en introduir les innovacions tecnològiques i que respecti la capacitat i els límits del territori per digerir el creixement demogràfic i productiu.

Tan cert com que Catalunya es troba immersa en la globalització ho és també que una altra manera de definir i estructurar l'estat és possible i viable. La majoria de constitucions del planeta són obsoletes per haver estat redactades abans de la crisi climàtica. Cap ha intentat reformar-se homologant els principis ètics de la Carta de la Terra, aprovada el març del 2000. Ara podem, però, decidir que la nostra els respecti. Seria una innovació que ens situaria a la capçalera mundial de la modernitat i de la responsabilitat amb l'entorn.

Si el debat constituent s'arbitra de forma transparent i hi poden participar tots els sectors responsables que s'hi volen involucrar, Catalunya pot ser la primera nació de la Mediterrània que opti per un “ecodesenvolupament” que garanteixi l'accés lliure a les energies del sol i blindi les terres fèrtils dels excessos dels estats nació industrials, la majoria destacats per les seves accions bèl·liques i ecocides.

Una Constitució progressista i avançada ha d'organitzar la governabilitat i l'administració de la justícia de forma que sigui impossible que els lobbies i els grans monopolis continuïn imposant un model de desenvolupament que no respecta l'equilibri ecològic; que no internalitza en el PIB la degradació que provoca dels recursos naturals, les terres que contamina, les malalties i els accidents que produeix.

Ivan Illich, el gran pensador crític de la societat industrial, solia dir-nos que un país lliure ha de garantir la veritable “pau de la gent” (la “pax economica” no comporta absència de guerra) i recuperar la pau perduda amb la naturalesa que ens envolta. Joan Oliver (Pere Quart) sintetitza també el model del país en el pròleg de L'Estat ecològic: “La nostra meta hauria de ser el bastiment d'un país modern, però d'arrels antigues, un país sense reis ni virreis. Un país militarment neutralista, sense bases que un dia poguessin justificar el llançament d'una bomba de darrer model. Un país socialment just i auster i culturalment ben abastat i, en primer lloc, físicament i moralment saludable.” Santa paraula.