Llarga campanya

Quina llàstima que no s'hagi fet una reforma de la llei electoral. En aquests moments hauria servit perquè no s'haguessin d'esperar els seixanta dies corresponents obligatoris a l'hora de repetir les eleccions a causa de la manca d'acords per fer un govern. La reforma hauria d'haver servit perquè davant la impossibilitat d'una investidura fóra possible repetir les eleccions al cap de vuit dies. Venint d'unes eleccions el 20 de desembre, es farà inaguantable una campanya fins al 26 de juny. Els líders hauran esgotat el missatge i la majoria de ciutadans la paciència després de tant temps sense veure un acord que porti a la formació d'un govern sortit d'unes eleccions.

La llei electoral diu que ha d'haver-hi el termini establert. Per això haurem d'esperar seixanta dies que serviran perquè aflorin més picabaralles internes que no pas noves idees per millorar la qualitat de vida ciutadana. Ara mateix hi ha més picabaralles dins les formacions polítiques que no pas entre adversaris. En aquests primers dies electorals els adversaris són més cauts que en els previs al 20-D, en què ningú tenia clar amb qui havia de pactar. Ara, tampoc.

Les prèvies al 26-J provoquen que CDC hagi de visualitzar els seus desacords històrics amb ERC i al revés. Fins i tot afloren les picabaralles familiars dins de CDC vestides per unes primàries que d'entrada tenen assegurat el guanyador tal com va passar amb els socialistes, que com CDC tampoc esperen sorpreses. Els altres, ERC, el PP, Ciutadans i En Comú Podem no fan primàries, i deixen clar que es tracta d'una repetició electoral on tornaran a presentar les mateixes cares.

Llarga campanya espanyola que també es farà notar a Catalunya, on sembla que el govern té menys pressa a presentar el pressupost. Doncs res serà el mateix després del 26-J...