Desprivatitzar la sanitat

Catalunya afronta el gegantí repte d'esdevenir una república. Però la república és molt més que una proclamació. Són uns valors, una actitud i també un concepte de gestió de la res publica, la cosa pública. I un dels exemples més evidents és l'ambiciós pla de reforçament de la sanitat pública del nostre país impulsat pel departament del conseller Comín, malgrat no disposar de tots els instruments que ens donaria l'estat propi. Un pla que alhora suposa el que segurament és el procés de desprivatització de la sanitat més important dels últims 35 anys. Impregnat al meu entendre d'una gran lògica, basada en el fet que els diners públics dels nostres impostos han d'anar a reforçar el sistema de salut pública, que fruit de les retallades actua en precari tot i ser d'una gran excel·lència. I no pas al compte de beneficis d'empreses privades. Empreses que són molt legítimes –no estem davant un debat ideològic com alguns diuen– però operant amb els seus recursos i no parasitant els públics. Evidentment, el pla ha creat malestar. Puc entendre que les empreses afectades es regirin. I la inquietud dels treballadors, tot i que Comín ja ha assegurat que cap patirà els efectes de la desprivatització. El que resulta paradoxal són manifestacions com les del president del Col·legi de Metges de Catalunya, Jaume Padrós, en contra del pla de la conselleria. Padrós té tot el dret a manifestar l'opinió, però no tinc clar que aquesta sigui la posició majoritària al sector mèdic que hauria de representar de forma neutral. I encara més incomprensibles són, donat el seu càrrec, les acusacions que fa de prejudici ideològic. Però em resulta més inexplicable la deslleial oposició que detecto en alguns sectors de la majoria de govern, especialment convergents. Aquesta és una aposta del govern de Junts pel Sí i els criteris ideològics particulars haurien de quedar aparcats. Com els interessos creats que hi pugui haver i que no s'haurien de superposar als del país.