La mort de l'escolà

El comitè de govern d'Unió Democràtica ha decidit no presentar-se a les pròximes eleccions i ha adornat la declaració amb la retòrica habitual per a consum d'ingenus. Unió no s'hi pot presentar per falta de recursos. El partit més antic de Catalunya pateix d'insolvència. D'allò que els tècnics compliquen tant com poden denominant “preconcurs de creditors”. Durant tres mesos els responsables de la caixa del partit es reuniran amb els proveïdors més castigats per veure si eviten l'esclafit final. Presentar-se a pèl a les eleccions hauria estat suïcida. Les llistes d'Unió només haurien sortit al RAI. Registre d'Acceptacions Impagades, per als més llecs. La bola es farà més grossa i caurà pendent avall. Sense els recursos propis que facilita l'Estat per càrrec electe i sense la confiança bancària, Unió no se'n sortirà. Ramon Espadaler telefona ara debades a aquells que els animaven a separar-se de Convergència i enfilar la tercera via contra el separatisme. Amor de donzella, aigua en cistella. I si és d'amo, ni això. La situació d'Unió Democràtica és el resultat d'un mal càlcul. El càlcul que va fer Duran i Lleida i que es va creure la part ingènua del partit. Hi havia, segons Duran, una majoria silenciosa, sòlida i creixement, de catalanistes espantats amb la deriva de Convergència. Al final, només se'n van comptar cent mil. I cent mil no alcen un gat electoral per la cua. Josep Antoni Duran i Lleida va pagar amb el càrrec l'errada i ara Unió va a la deriva. La mort de l'escolà. RIP.