Basat en fets reals

Ella té uns seixanta anys i escaig, però fa goig. Ell en té més de setanta, però se'l veu rejovenit. Ella va carregada de bosses i intenta encabir-les al maleter de l'autobús interurbà. No se'n surt. Ell se li acosta galant: “Em permet que l'ajudi?” Ella i ell s'aboquen al ventre de l'òmnibus. El xofer prem el piu i les portes del maleter es tanquen automàticament. Ella i ell hi queden atrapats a l'interior. Es miren i no es diuen res. S'agafen de la mà. El motor de l'autobús fa de banda sonora de les seves vides. A cada revolt, el girament els enganxa. A cada gep d'ase, el sotrac atrau irresistiblement els cossos. Ella es recolza d'esquena en unes maletes. Ell s'hi abraona. Hi ha passió. Sexe. I passa el que ha de passar. A cada frenada temen que l'autobús farà parada i s'obriran les portes del maleter. Ella diu: “Un semàfor roig...” Ell diu: “Potser un stop..”. I entre paraules d'amor, continuen la seva aventura. El xofer prem el piu i les portes del maleter s'obren automàticament. En surten. Ell se li acosta galant: “Em permet que l'ajudi?”

Recorren carrers agafats de les mans com vells amants. No els cal dir res, cap mot. S'asseuen en una terrassa i es demanen una copeta de Cointreau, ella; i un vermut negre amb sifó i una oliva, ell. Els sona l'alarma del mòbil alhora. Es posen la mà a la butxaca, cadascú a la seva. I es prenen el Sintrom ella; i també ell.