FLORS I VIOLES
Una riuada d'opinions
Començaré amb un aclariment. En escriure fent una descripció d'algun fet o cosa pública, gairebé tothom diu amb sinceritat el que pensa, i essent pública, encara més. Des de jovenets, pares, mestres, tutors, la tieta i els sogres que vénen a dinar el diumenge, ens han fet saber que hi ha “coses públiques a pobles i ciutats, a carrers i places“, que són de tots els ciutadans. Que s'han de respectar perquè –quasi sempre– formen part de la història de l'indret, i recorden un fet, una persona, un escriptor, un artista, un guerrer patriota, un conquistador i, alguna vegada, un dictador que sotmeté amb duresa els seus compatriotes. Pel fet d'haver estat entronitzats se'ls deu un respecte.
L'exposició de flors de Girona Temps de Flors, per nou dies de visita, sis de muntatge i cinc de desmuntar i recollir, vint dies en total, talment un monument, mereix la nostra atenció en muntar-ho, la més profunda admiració en visitar-ho i una sensació agradable en recordar-ho cerebralment, o veient fotografies o petits i grans reportatges a les cadenes de televisió. Tot i que hi té a veure, no té la solidesa, per exemple, d'en Cristòfol Colom, el qual, immutable, no es cansa d'assenyalar-nos, anys i segles, amb el dit, les Amèriques. L'exposició no té aquests recursos, però en variar totalment a cada any, pot reanimar els records repetidament, d'any en any, amb l'avantatge que el record no és repetit, com l'ungla del dit de Colom.