Concretem

Tornen les eleccions: no amb aires sans d'un dret que ens farà més grans, sinó amb cara de nosa i de representació qui sap si grotesca: “El tinglado de la antigua farsa.” Com cansen els discursos eixorcs sobre conceptes genèrics que només valen quan toquen de peus a terra i proposen mesures concretes (amb indicació de partida pressupostària), de quan volen capgirar misèries que rovellen. Dilemes com dreta/esquerra, ¿a què treuen cap? Norberto Bobbio deia que política d'esquerres era la que estimulava la igualtat de les majories i en garantia el marc.

Anem al gra: demanaria respostes raonades a preguntes bàsiques, sobre, per exemple, la regeneració a fons de la Justícia, ara segrestada pels poders econòmics i els seus portantveus polítics. O mesures d'acompliment obligatori, per llei, contra la marginació social creixent. O sobre l'educació especial. O sobre com i quan serà derogada la dita llei mordassa, amb les mesures subsegüents de la immunitat del poder quan reprimeix segments de ciutadania. O el calendari per acordar l'extinció del concordat d'Espanya amb la Santa Seu, que hipoteca noves lleis educatives i el dret efectiu a la laïcitat. O explicar, sense embuts, ni amb giragonses diplomàtiques enrevessades, si sí o si no, i per què, en cada resposta, al referèndum que el poble de Catalunya reclama des de fa tants anys i, ja en els darrers temps, des del novembre de 1971, en el marc de l'Assemblea de Catalunya. Ep! I tot signat, amb garanties de sancions, fins arribar a la separació i anul·lació dels càrrecs electes, per als que neguin, més tard, allò que han promès en mítings d'una teatralitat d'intensitat tan vergonyosa i que put a cosa rància i mesquina. Ens fem grandets i tenim drets, si més no ecològics, respirar aires més saludables.