Símbol propi

La delegada del govern espanyol a Madrid és com és. Com el PP. Troba que és del tot “constitucional” tolerar una marxa neonazi a Madrid i alhora prohibir l'estelada al Vicente Calderón. Concepción Dancausa, com el seu partit, considera que només “fan política” els qui fan la que no els agrada a ells. Ells no en fan. Ells fan com el general Franco, que aconsellava no fer-ne. En tot cas, la prohibició de la bandera independentista en la final de la copa del rei és la darrera baula d'una llarga cadena. La tropa del PP busca de fa molt de temps lligar l'independentisme català a “la xenofòbia, el racisme, la intolerància i la violència”. Si l'estelada és això, l'independentisme, també i encara més. Van ser les maniobres de la Federació Espanyola les que van incitar la UEFA perquè multés el Barça per l'exhibició de banderes independentistes als partits de la Champions. La finta de Dancausa és la darrera manipulació en aquest serial. Per això, més enllà de les reaccions populars, cal amollar la cua del bou i agafar-ne les banyes. És obvi que l'estelada no és la bandera de tots els socis del Barça. Potser ni tan sols ho és de la majoria. Però la qüestió no és de representació, sinó de defensa de la llibertat. El Barça hauria de deixar ben clar que la bandera ni el representa ni representa tots els socis, però l'ha d'emparar. L'ha de fer seva d'alguna manera perquè sigui “oficial”. I com a oficial obtingui el respecte que el PP no vol concedir a la majoria de la societat catalana.