Opinió

Tribuna

El repte: l'envelliment global

“Calen incentius per afavorir que les persones estalviïn més al llarg de la seva vida adulta productiva

Segons les Naci­ons Uni­des, al prin­cipi del 2016 la població mun­dial era de 7.400 mili­ons de per­so­nes. Les seves pre­vi­si­ons són que s'arri­barà als 8.000 mili­ons el 2024, als 9.000 mili­ons el 2038 i als 10.000 mili­ons l'any 2056. Aques­tes pre­vi­si­ons es basen en diver­ses hipòtesis que poden fer can­viar el ritme, però, en qual­se­vol cas, la població mun­dial seguirà aug­men­tant ràpida­ment les pro­pe­res dècades. És un fet inne­ga­ble. Però també és cert que el ritme de crei­xe­ment de la població ha començat a reduir-se. En la segona mei­tat de la dècada dels sei­xanta la població crei­xia a una taxa anual del 2,06%, la qual cosa impli­cava dupli­car la població total cada 34 anys. Ara creix a una taxa de l'1,08% i la població es duplica cada 64 anys. El 2050 crei­xerà a una taxa del 0,5% anual. Però més impor­tant són els can­vis en l'estruc­tura de la població. L'enve­lli­ment als països desen­vo­lu­pats i una dis­mi­nució del per­cen­tatge de la població de menys de quinze anys en mol­tes eco­no­mies emer­gents. El paper de les per­so­nes en l'eco­no­mia varia molt segons l'edat. Les per­so­nes menors de quinze anys con­su­mei­xen (ali­ments, roba, edu­cació, ser­veis sani­ta­ris) molt més del que pro­du­ei­xen (gai­rebé res). Les per­so­nes adul­tes con­su­mei­xen menys del que pro­du­ei­xen, ja que tre­ba­llen i, si poden, estal­vien. Les per­so­nes per sobre dels 60-65 anys es tro­ben en una posició intermèdia, tre­ba­llen menys però fan ser­vir part dels seus estal­vis per con­su­mir.

La reducció del nom­bre de per­so­nes de menys de quinze anys és una opor­tu­ni­tat. Quan la taxa de fer­ti­li­tat d'un país es redu­eix de forma ràpida pot crear l'ano­me­nat divi­dend demogràfic. Durant uns anys es redu­eix el per­cen­tatge d'infants i joves depen­dents i aug­menta la pro­porció de per­so­nes que tre­ba­llen i estal­vien. Això per­met reas­sig­nar recur­sos des de l'atenció dels infants i ado­les­cents cap a la pro­ducció de béns i ser­veis o la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res i amb això aug­menta la renda per càpita. Aquest divi­dend demogràfic obre una fines­tra d'opor­tu­ni­tat al progrés econòmic i la reducció de la pobresa. Una opor­tu­ni­tat que vam apro­fi­tar les eco­no­mies del sud d'Europa el dar­rer terç del segle pas­sat, i també algu­nes eco­no­mies asiàtiques com Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Sin­ga­pur. Actu­al­ment, un gran nom­bre d'eco­no­mies emer­gents podrien apro­fi­tar aquest divi­dend, però han de tenir en compte que no apa­reix automàtica­ment i que calen polítiques econòmiques ade­qua­des per apro­fi­tar-lo. Inversió pública en sani­tat, edu­cació i for­mació. Entorn legal i gover­nança ade­quats, inte­gració en el comerç inter­na­ci­o­nal.

Un altre pro­blema és l'enve­lli­ment de la població, sobre­tot als països desen­vo­lu­pats. El 1950 un 8% de la població tenia més de sei­xanta anys. Avui dia és el 12%: 900 mili­ons de per­so­nes. El 2050, les Naci­ons Uni­des cal­cu­len que seran 2.100 mili­ons, un 22% de la població glo­bal. Avui la mit­jana d'edat al Japó és de 47 anys, el 2050 serà de 53 i 34 països, molts d'euro­peus, tin­dran una mit­jana supe­rior a la que té ara mateix el Japó.

L'enve­lli­ment de la població implica perills evi­dents: dis­mi­nució del crei­xe­ment, difi­cul­tats fis­cals, col·lapse dels sis­te­mes públics de pen­si­ons i de sani­tat. Però cal evi­tar el fata­lisme. Quan als anys sei­xanta es pre­veia, cor­rec­ta­ment, que la població mun­dial es dupli­ca­ria dels 3.000 mili­ons d'habi­tants al 6.000 mili­ons el 2000 hi havia el temor que això aug­mentés la pobresa. Però en canvi, en aquest mateix període de temps la renda per càpita va aug­men­tar més del doble, l'espe­rança de vida es va allar­gar quinze anys i l'esco­la­rit­zació gai­rebé uni­ver­sal es va esten­dre a un gran nom­bre de països. Les pro­pe­res dècades podria, hau­ria, de pas­sar una cosa simi­lar, però no pas­sarà de manera automàtica, calen estratègies acti­ves que impli­quin els sec­tors públic i pri­vat.

Una pri­o­ri­tat és la inversió en edu­cació, per tal de donar més força i pro­duc­ti­vi­tat a una població activa, que serà un per­cen­tatge menor del total. Una altra és la recerca i la inno­vació per millo­rar també la pro­duc­ti­vi­tat del tre­ball. Perquè les per­so­nes d'edat avançada, per sobre dels sei­xanta anys, puguin con­ti­nuar con­tri­buint a l'acti­vi­tat pro­duc­tiva cal inversió tant pública, en sani­tat i infra­es­truc­tu­res urba­nes, com pri­vada, per tal que les empre­ses puguin apro­fi­tar el poten­cial de les per­so­nes grans, fent les seves con­di­ci­ons labo­rals més lleu­ge­res als con­di­ci­o­nants de l'edat. Cal incen­tius per afa­vo­rir que les per­so­nes estalviïn més al llarg de la seva vida adulta pro­duc­tiva. Cal una valo­rit­zació de les per­so­nes grans per enten­dre que encara poden apor­tar, en la mesura de les seves pos­si­bi­li­tats, coses a la soci­e­tat i l'eco­no­mia.

I, sobre­tot, és impor­tant que la qüestió de l'enve­lli­ment esti­gui pre­sent en el debat polític i econòmic per tal de tro­bar les millors refor­mes, incen­tius, can­vis de per­cepció. Començar a afron­tar la qüestió des d'ara, quan encara és un repte, una opor­tu­ni­tat, i no un pro­blema inso­lu­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia