Bolets de temporada

Amb puntualitat mil·lenària la primavera també va arribar al Ripollès, amb el permís d'El Corte Inglés i TV3. Aquest any, gràcies a les pluges abundants, sembla que la collita de bolets de primavera, principalment moixernons i corretjoles, és ufanosa. La recollida dels bolets de primavera és molt diferent de la més tradicional de la tardor. L'absència del mediocre rovelló manté, afortunadament, la gent allunyada dels boscos. De fet, és més una temporada de muntanya que no pas de bosc. Els moixernons –compte a no confondre'ls amb les corretjoles, tal com fan la majoria de marques que els venen assecats als supermercats– obliguen a fer llargues caminades i allunyar-se molt del cotxe. És potser per això que la seva recerca no és tan popular entre la gent de les ciutats. Almenys pel que fa a Catalunya; al País Basc és una altra cosa i podríem dir que el seu equivalent, el perretxiko, és el seu bolet nacional. Pel que fa a la confusió que es produeix entre els moixernons i les corretjoles, és clar que només té sentit si són secs. Si els moixernons són més aviat blancs, alguns de color crema, molsuts, exageradament aromàtics i de pota molsuda, les corretjoles són petites, amb un peu finíssim, de color marró i molt menys aromàtiques. Tot i no ser tan populars, cada vegada hi ha més gent que s'enfila fins als prats de muntanya per atrapar-los. Ja no calen els de Barcelona. Amb la fortalesa cada vegada més evident de la gent gran i la profusió de vehicles tot terreny, amb la gent del territori n'hi ha prou per no trobar-se sol a la muntanya. La temporada sol ser molt més curta que la de la tardor i són espècies molt més delicades. El vent els fa desaparèixer en un sol dia i exigeixen un rigor extrem pel que fa a qüestions de temperatura i humitat. Ni massa ni massa poc. Els bolets de tardor són una mica més –no gaire, no us penseu– resistents a les vel·leïtats meteorològiques, tot i que la tardor també representa a zones com el Ripollès una estació de pas, igual que la primavera. Popularment no es parla mai amb la mateixa rotunditat amb què es parla de l'hivern o l'estiu. No sents mai ningú que parli d'una primavera crua o d'una tardor xafogosa, malgrat que pot fer més o menys calor. Es fa difícil fins i tot establir una norma clara sobre com cal vestir-nos. Jo des de fa temps en segueixo una que diu que quan arriba l'oreneta, fora la samarreta, i el seu contrari: quan se'n va l'oreneta, posa't la samarreta. I em sol funcionar.