No tot s'hi val

És dis­sabte 7 de maig al cap­ves­pre. Sor­tim de la Casa de la Paraula, després d'assis­tir al ter­cer fes­ti­val Domini Màgic de poe­sia, i d'haver
escol­tat els poe­mes de Ponç Pons, Xavier Macià, Chris­te­lle Enguix i Susanna Rafart, i amb uns amics hem anat a pren­dre unes cer­ve­ses. Entre xar­rup i xar­rup em cau a les mans
un arti­cle de Josep López de Lerma (durant tres o qua­tre legis­la­tu­res dipu­tat de CiU per Girona al Congrés
de Dipu­tats). Feia temps que no el lle­gia i el títol era molt sug­ges­tiu: “El rei no és pro­blema, pot ésser solució”. Home, em dic, com no ho hem des­co­bert abans això que Felip VI és la solució!

Lle­geixo amb atenció l'arti­cle. Només en citaré uns quants frag­ments. El procés sobi­ra­nista és de “plena irra­ci­o­na­li­tat”. “Artur Mas [...] va desau­to­rit­zar i repu­diar tot allò que havíem fet a Madrid els dipu­tats i sena­dors de CiU”. “Tit­llar de per­sona non grata el rei [com ho ha fet la Uni­ver­si­tat de Girona i alguns ajun­ta­ments] només es pot donar allí on gover­nen els bur­ros”. “Hi ha un brot psicòtic molt alar­mant que està tren­cant la cohesió social a Cata­lu­nya”. “El rei Joan Car­les I [...] es va des­ves­tir del poder abso­lut que va here­tar, retor­nant la sobi­ra­nia al poble, i així ho segueix el seu fill,
Felip VI [...]”.

No estic d'acord amb el que diu el senyor López de Lerma ni penso com ell, però no per això diré que és un xim­ple, un burro o un igno­rant, com ho fa ell. Tam­poc seré jo qui digui el que va mani­fes­tar un dels meus amics, després de lle­gir l'arti­cle:
“Però que s'ha begut l'ente­ni­ment?”

Senyor López de Lerma, de veri­tat pensa que el rei pot ser la solució
al mal ano­me­nat “pro­blema català”? No creu que en democràcia els con­flic­tes se solu­ci­o­nen a les urnes?
Com pot pen­sar que va ser el rei qui va retor­nar la sobi­ra­nia al poble?

També vol­dria fer un petit comen­tari a l'escrit del bon amic Esteve Vila­nova publi­cat en aquest diari el dia 15 de maig. Com­pa­rar l'actual govern amb el tri­par­tit tant de Mara­gall com de Mon­ti­lla per des­pres­ti­giar-lo no crec que sigui ni encer­tat ni que con­tri­bu­eixi a l'enfor­ti­ment del govern.
I encara és menys encer­tat atri­buir el pre­sumpte desori als con­se­llers d'ERC, i en espe­cial a Oriol Jun­que­ras. Si és des­lle­ial fer públic un pos­si­ble aug­ment dels impos­tos a les ren­des de més de 90.000 euros sense con­sen­suar-ho, també deu ser des­lle­ial que el pre­si­dent el desau­to­ritzi públi­ca­ment.

Amic Esteve, si tan bon con­se­ller va ser el senyor Mas-Colell, com és que avui les ren­des de menys de 30.000 euros paguen més impos­tos que la mit­jana dels espa­nyols, i que les ren­des de més de 90.000 en paguen menys? És popu­lisme dema­nar que els que més tenen més paguin? Crec que no. Tots ple­gats hem de pren­dre consciència que el govern
del pre­si­dent Puig­de­mont és un govern de CDC, ERC i d'inde­pen­dents,
i que neces­sita el suport de la CUP. Sovint fa la impressió que alguns encara cre­uen que és el govern de CDC. Si con­ti­nuem per aquest camí, segu­ra­ment pren­drem mal. I els cul­pa­bles no seran ni ERC ni la CUP, ni segu­ra­ment el pre­si­dent Puig­de­mont.