Catalunya guanya el partit

Encara que el Barça perdés avui, Catalunya ja hauria guanyat el partit. El lamentable episodi de la prohibició frustrada de banderes estelades a l'estadi Vicente Calderón ha aconseguit el que no havien aconseguit mai encara ni les retallades de l'Estatut, ni les imputacions pel 9-N ni les suspensions del Tribunal Constitucional: que una part de la intel·lectualitat espanyola sortís en defensa dels drets dels catalans.

El gran error de la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, va ser pensar que prohibint les estelades estava atacant l'independentisme i no es va adonar que, en realitat, el que estava atacant era la llibertat d'expressió. I aquesta vegada sí, per primera vegada hi ha hagut reacció de veus d'arreu de l'Estat que han criticat la decisió de la delegada, veus tan diferents com per exemple la de l'alcaldessa de Madrid o la del director del diari As.

A Catalunya hi ha hagut també unanimitat de veus de persones rellevants que, sense ser partidaris de la independència i en molts casos ni tan sols partidaris del dret a decidir, també han posat el crit al cel per una decisió política tan barroera que fins i tot la mateixa justícia espanyola ha hagut de deixar sense efecte.

Independentment del resultat del partit, doncs, els catalans avui ja hem tingut una victòria, i no ha estat només per demèrits dels altres sinó també per mèrits propis. El col·lectiu de juristes Drets, un grup d'advocats voluntaris, han aconseguit posar en evidència l'aparell del Partit Popular –Dancausa no estava sola, la vicepresidenta Santamaría ho va deixar ben clar– i ha posat en escac la justícia espanyola, que no ha tingut cap més remei que acceptar les mesures cautelars que demanava el col·lectiu d'advocats i aixecar la suspensió. Per primera vegada un jutge resol que l'estelada és una bandera pacífica, un fet que crea precedent i que evita possibles conflictes futurs.

Hem guanyat, i això que no jugàvem a casa. Ara, a celebrar la victòria.